Agenda Barcelona

Als anys 20, Josep Maria de Sagarra es planyia perquè els escriptors catalans no publicaven novel·les. Emmirallat per la literatura europea, Carles Riba es preguntava quines obres dins de la tradició catalana podien estar a l'alçada de les de Stendhal, Dickens, Dostoievski o Proust. Però la narrativa no només pren forma de novel·la: Catalunya en aquell moment era una terra fèrtil en prosistes que recollien les formes de vida més diverses a casa nostra i a l'estranger. Per això volem reivindicar la crònica i el periodisme literari en català, des de les peces breus de Rosa Maria Arquimbau a les obres de corresponsals com Xammar o la vida quotidiana recollida en l'obra de Pla. Finalment, ens preguntarem per les traces d'aquesta tradició de principis de segle en autores contemporànies com Montserrat Roig i Júlia Bacardit. 

Lectures

Film & Soda de Rosa Maria Arquimbau

Data: 13 de gener

Convidada: (A l'espera de confirmació)

Rosa Maria Arquimbau (1909-1992) va ser l'única periodista dels anys trenta que va tenir una secció fixa en un diari, amb una capçalera propia. Duia per títol "Film & Soda", i es va publicar a La Rambla entre 1930 i 1932. Aquest volum presenta els millors articles d'Arquimbau publicats en aquella columna, mes una selecció dels que va publicar a L'Opinió i tres reportatges periodístics per al setmanari Imatges. Una mostra representativa, per tant, d'una de les plomes mes modernes del període. L'autora hi demostra una especial combinació de murrieria, compromís i desencantament. Arquimbau era una feminista que anava per lliure; una pionera que va obrir mes camí del que se li va reconeixer.

L'ou de la serp d'Eugeni Xammar 

Data: 3 de febrer

Convidada: (A l'espera de confirmació)

Eugeni Xammar va arribar a Berlín l'hivern de 1922. Hi va trobar una Alemanya que patia les conseqüències de la derrota i en la qual es gestava el nazisme. Va viure de primera mà moments històrics d'una importància cabdal, com ara la inflació extraordinària de la moneda alemanya o l'ocupació de les terres del Ruhr per l'exèrcit francès, decidit a cobrar-se les indemnitzacions de guerra fixades al tractat de Versalles. Episodis com aquests, que, passats tants anys, han quedat desdibuixats, explicats per Xammar prenen una vivor que ens absorbeix. A Berlín, Xammar va coincidir amb Josep Pla—aleshores corresponsal de  La Publicitat—, amb qui, de 1923 a 1925, va menar una activitat professional paral·lela. Van viatjar plegats a Renània i a Baviera, des d'on van descriure entre altres coses els consells de guerra francesos a ciutadans alemanys poc disposats a col·laborar o el frustrat cop d'Estat de Hitler en una cerveseria de Munic i l'entrevista que tots dos van fer-li en època tan primerenca com 1923. Aquests textos són recollits en el present volum i descobreixen un Xammar d'una capacitat descriptiva, analítica i literària desacostumada i ens obren una finestra amb gran angle de visió sobre un dels moments més fascinants de la història europea recent.

Coses vistes (1920-1925) de Josep Pla

Data: 3 de març

Convidada: (A l'espera de confirmació)

Coses vistes va arribar a les llibreries el 18 de maig de 1925. Era el primer llibre d'un periodista de vint-i-set anys que ja tenia un gruix de lectors fidels gràcies a les cròniques que enviava a  La Publicitat o a  La Veu de Catalunya. L'èxit del llibre va ser esclatant (Josep Carner proposava de saludar-ne l'aparició amb vint-i-una canonades), i en pocs mesos se'n van exhaurir dues edicions. No és estrany:  Coses vistes conté algunes de les pàgines més memorables de Pla, que dècades més tard anirien a parar a  El quadern gris, a  La vida amarga o a altres volums de l'Obra Completa. Tots els trets característics de la seva literatura hi són presents: les descripcions de pobles i paisatges, les històries de persones singulars, els escrits sobre cuina, les narracions situades en diverses capitals europees i els retrats de personalitats del món de la cultura; i la frescor de l'estil de Pla s'hi sent més viva que mai.

A partir del 1949 Pla va fer servir el títol  Coses vistes per a tota una sèrie de volums miscel·lanis, però el llibre originari com a tal no s'havia reeditat mai fins avui, que tornem a posar-lo a l'abast dels lectors en una edició filològicament acurada, rigorosa i fidedigna a càrrec de Maria-Arboç Terrades. És la millor manera de commemorar el centenari d'un llibre que va marcar un abans i un després en la literatura catalana.

Retrats paral·lels. Una antologia de Montserrat Roig

Data: 14 d'abril

Convidada: (A l'espera de confirmació)

Una antologia de les entrevistes emblemàtiques de Montserrat Roig a les estrelles culturals de l'època.

A partir de la sèrie d'entrevistes que Montserrat Roig va fer a diferents personalitats del món de la cultura i la societat catalana entre els anys 1972 i 1976, l'escriptora i periodista Gemma Ruiz i Albert Forns n'han fet ara una selecció estel·lar que inclou a Clementina Arderiu, Avel·lí Artís Gener, Oriol Bohigas, Maria del Mar Bonet, Joan Brossa, Pere Calders, Maria Aurèlia Capmany, Josep Maria Flotats, Miquel Martí i Pol, Josep Pla, Pau Riba, Mercè Rodoreda, Mary Santpere, Antoni Tàpies, Llorenç Villalonga i Xammar. Tots personatges que en els temps més durs van injectar cultura al país.

Un volum necessari que revindica el bon periodisme i que permet gaudir de les converses amb algunes patums.

El Raval a deshora de Júlia Bacardit

Data: 5 de maig

Convidada: (A l'espera de confirmació)

L'any 2022 Júlia Bacardit es va instal·lar al Raval, prop de la plaça del Pedró, i va entrar en contacte amb un barri babèlic tan proper com ignorat, tan menyspreat com temut per molts barcelonins que encara en diuen barri xino. El Raval és un món ple de contrastos, en què residents autòctons conviuen amb senegalesos, marroquins, pakistanesos, filipins i altres nouvinguts d'arreu del món. L'autora té la facilitat per barrejar-s'hi com si fos una més i oferir-nos, amb una mirada crítica i alhora compassiva, un retaule de personatges marcats per la marginalitat i les drogues, però també per l'obediència a creences i religions diferents. Entre tots ells, destaca la figura de Roberto Lavilla, un home de mala vida que li fa de guia i que s'acaba convertint en el fil conductor d'una crònica vibrant i polifònica. Júlia Bacardit ens descobreix una Barcelona que tenim a tocar i que no ens agrada mirar de cara.