Agenda Barcelona

Ponent: Maria Orriols, Fuencisla Cáceres, Laboratori de Botànica–Unitat Associada CSIC de la Facultat de Farmàcia i Ciències de l'Alimentació de la Universitat de Barcelona.

Des de temps immemorials, les plantes han format part de la vida humana, no només pel seu valor medicinal i alimentari, sinó també per les creences que hi són relacionades i el simbolisme que se'ls atribueix. Als Països Catalans, aquest coneixement tradicional s'ha transmès de generació en generació –generalment de forma oral– fins als nostres dies. Tot i això, actualment aquesta transmissió corre el risc de veure's interrompuda abans d'arribar a les generacions més noves. En aquesta ponència, ens proposem donar a conèixer les espècies vegetals més rellevants en el context de les creences i pràctiques magicoreligioses, posant especial èmfasi en el seu paper com a protectores, malèfiques o portadores de prosperitat o de desgràcia dins de la visió popular. A partir de les dades recollides a la base de dades d'accés obert 'Etnobotànica dels Països Catalans' ( https://etnobotanica.iec.cat), resultat de la recerca etnobotànica iniciada el 1990 pel grup de recerca en etnobotànica de la Universitat de Barcelona i l'Institut Botànic de Barcelona, s'han identificat les espècies més citades per a les creences magicoreligioses i les pràctiques que en deriven. Entre elles, destaca el llorer ( Laurus nobilis L.; 10,31%), molt utilitzat en la tradició cristiana de beneir el ram el Diumenge de Rams; l'olivera ( Olea europaea L. var.  europaea; 4,47%), sobretot pels múltiples usos de l'oli, i el romaní ( Rosmarinus officinalis L.; 3,64%), al qual s'atribueixen propietats protectores contra les adversitats climàtiques i d'altres menes. De la mateixa manera, encara que potser no tant citades pels nostres informants, destaquen altres plantes per l'originalitat del seu ús, com ara la carlina ( Carlina acanthifolia All. i  Carlina acaulis L.), molt utilitzada a tot el Pirineu català per a protegir les cases contra bruixes i mals esperits. Aquests resultats posen de manifest la relació profunda entre natura i cultura, mostrant com les supersticions i creences tradicionals continuen influenciant pràctiques actuals. Aquest estudi reivindica la importància de conservar aquest llegat immaterial, no només pel seu valor patrimonial i científic, sinó també amb el compromís de retornar-lo a les comunitats que l'han transmès, assegurant així la seva continuïtat i el seu reconeixement.