Agenda Barcelona

En aquesta lliçó inaugural del curs organitzat per la xarxa Barcelona Critique, la teòrica política Bonnie Honig explora com l'humor fosc, adés i ara, ha esdevingut una forma de resistència a la política autoritària, i reivindica la comunitat i la pluralitat com a resposta política a la violència.

Després d'haver escapat ella mateixa de l'Holocaust nazi, la teòrica política Hannah Arendt afirma que el genocidi és el crim polític més elemental: és el rebuig a compartir la Terra amb els altres. Segons Arendt, aquest crim viola el principi fonamental de la pluralitat, que ens obliga a acceptar el fet que vivim amb altres persones en aquest planeta i que hem de gestionar les nostres diferències políticament, i no pas mitjançant la violència. Arendt sap que el genocidi és un desastre tràgic i terrible. Per què, doncs, el seu llibre sobre el judici d'Adolf Eichmann, un dels artífexs del genocidi nazi, té un to jocós i fins i tot humorístic?

En aquesta conferència, la catedràtica en Filosofia política Bonnie Honig busca donar resposta a aquesta pregunta examinant altres moments en què l'humor fosc s'ha utilitzat com a forma de resistència a la política autoritària, com ara durant les audiències públiques i les persecucions de la Segona Por Roja als Estats Units. A parer de Honig, la broma i el riure són una manera de trobar la nostra gent, quan els poders autoritaris intenten aïllar-nos els uns dels altres i converteixen en perillós el fet de "parlar" o aparèixer en públic. Però, per a aquells que es neguen a cedir, "els nostres" no són difícils de trobar. Són entre nosaltres: les víctimes de les batudes i detencions massives (Primera Por Roja del 1919), les víctimes de l'atur forçós i la misèria (Segona Por Roja de 1947-1962), els deportats o els internats en camps sense garanties de procés (Tercera Por Roja, i actualment).

Per a Honig la resposta possible a la negativa a compartir la Terra amb els altres és escollir la política en lloc de la violència, en nom de la pluralitat arendtiana. Com a mostra d'aquest fenomen, Honig descriu el moviment sorgit als Estats Units anomenat "neighborism" —que podríem traduir com a "veïnisme"—, que fomenta el suport entre les persones que tenim al nostre costat i que es troben en una situació similar a la nostra. Mentre que l'autoritarisme busca aïllar els individus fins a sotmetre'ls, el "veïnisme" construeix comunitat, i la pluralitat n'és la brúixola.

Modera: Just Serrano.