Agenda Barcelona

La sessió inclourà la projecció del documental El valle del Concavenator i un posterior diàleg sobre la temàtica amb perspectiva de gènere. Com a novetat, començarem en aquesta ocasió a les 18 h.

Les pel·lícules sobre dinosaures, i la dinomania en general, des de les sèries d'animació com The Flintstones a les sagues de Jurassic Parc i Jurassic World, ens han mostrat colossals i mitificats animals extints del passat barrejats amb humans. Parlem de cinema fantàstic… de ficció; la realitat és que els dinosaures –si exceptuem les aus actuals– mai no varen conviure amb l'Homo sapiens ni els seus avantpassats fòssils. Però, darrerament, la indústria cinematogràfica d'entreteniment s'endinsa en el terreny de la divulgació i ens regala valuosos apropaments a la ciència: és el cas del docudrama dirigit per en Víctor Matellano, El Valle de Concavenator. Aquí, la paleontologia i el cinema es fusionen, s'hibriden, en una aventura emocionant alhora que pedagògica. Una història de paral·lelismes on, al costat d'eminents científics i cineastes, les protagonistes femenines adopten un paper rellevant: investigadores reals i un repartiment integrat, al 80%, per dones que duen la càrrega interpretativa principal. En el passat això no va ser així.

A les pel·lícules del gènere fantàstic, monstres humans i animals moltes vegades relegaren a les actrius a una posició de simple lluïment físic; sense anar més lluny, el bikini prehistòric de la Raquel Welch, a One million years B.C. (1966), ha esdevingut icona de la història del cinema (per contra, algú recorda el nom dels dinosaures que la perseguien?). Cal assenyalar que no poques vampiresses, dones pantera, núvies de Frankenstein, o exploradores de mons poblats per terribles simis i rèptils, es rebel·laren –de forma més o menys subtil– i pogueren mostrar-nos les seves dots d'actuació i empoderament. Ara bé, pel general, els films escrits, dirigits i produïts per homes –i adreçats al món masculí– van fer que les nostres heroïnes fantàstiques vestissin amb poca roba, o gens (per obligació del guió). Aquí entraven les seductores i mortíferes acompanyats del dolent de torn, i les immaculades protagonistes amb un paper reduït al d'atractiva, cridanera, ploramiques i dèbil acompanyant del fort i atractiu aventurer.

Aleshores, a modus de paradoxa, la gran visibilitat de la dona en el llegat del cinema fantàstic –com a estereotip d'ésser sumís o mer objecte sexual– ha dut a la invisibilitat femenina entre el corpus de guionistes, productores i directores del gènere? Una història similar a la presència de les dones en els llocs rellevants de la ciència, i concretament en el terreny sobre la recerca de dinosaures? Sortosament, a l'actualitat, forces paleontòlogues i arqueòlogues, i d'altres científiques, tenen major visibilitat. I, de mica en mica, les cineastes són cada cop més presents a la indústria del fantàstic. Això és el que està recolzant i incentivant amb èxit, i sota la direcció de Mònica Garcia-Massagué, el projecte Woman in Fan en el si del prestigiós Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges. Ella, alhora que presidenta de la Fundació organitzadora del festival, és autora i coordinadora de diferents llibres sobre la dona en el cinema fantàstic: Mistress of fan, Horror girls o Woman in fan. Els primers resultats, a l'igual que quan excavem els ossos fossilitzats d'un dinosaure extint, ja estant sent visibles.