Agenda Barcelona

Es tracta d'un espectacle en el que una sola veu s'estrafà, s'abonyega, s'aporrina i es com si estigués sota els efectes psicotròpics dels aliments macrobiòtics cap a límits estramb­òtics.

Una història sobre temps i llocs en el que s'intenta és transcendir als temps i a l'espai sense, evidentment aconseguir-ho. Fins on nosaltres sabem.

Una hora de cabaret inexistencialista on l'únic argument és el fracàs i l'esgotament del públic.

Acompanyat pels paisatges sonors d'en Vidal Soler i, de nou, amb producció de Cristina Rigau, Roger Pelàez s'endinsa cap a l'exterior, penetrant les afores de si mateix i fa una tombarella mortal que sol acabar amb el seu cap entaforat dins del seu propi cul.

Sí, també és un espectacle de contorsionisme.

Sí, hi ha molta vivència i molta intel·ligència viatjada en Roger Pelàez

Realment, és un xou en el que, per no haver-hi de res, hi ha una mica de tot.

Poesia lacrimògena.

Apocalipsi xapera.

Humor de no fer pensar.