Agenda 500

«Morandi. Ressonància infinita» fa un recorregut retrospectiu per l'obra del pintor i gravador italià  Giorgio Morandi (Bolonya, 1890-1964), un dels artistes més significatius i inclassificables del panorama artístic de la primera meitat de segle XX.

Pintor inclassificable, però figura cabdal del panorama artístic de la primera meitat de segle xx, el pintor i gravador italià  Giorgio Morandi (1890-1964) pot ser considerat un artista atemporal, l’obra del qual destaca per la gran qualitat i pel seu alt grau de refinament, amb un llenguatge totalment personal. Tot i que no es pot emmarcar en cap dels grans moviments de l’art contemporani, el seu treball intenta captar la realitat de la manera més fidel possible a través de la llum, el color i els valors volumètrics, en una recerca constant de l’essència de la pintura.

Nascut a Bolonya, ciutat on va transcórrer tota la seva vida artística, Morandi va treballar al marge de qualsevol grup o moviment. Tot i això, els seus primers quadres van rebre la influència de Cézanne i el cubisme i, després d’una curta relació amb els pintors futuristes de la seva generació, s’apropà als preceptes del grup metafísic italià de Carlo Carrá i de Giorgio de Chirico, i al purisme del retorn a l’ordre del grup  Valori Plastici. Però a partir del 1920 iniciarà una carrera en solitari en la qual desenvoluparà un estil propi i inconfusible, que no abandonarà mai, i que es caracteritza per un llenguatge pictòric de gran puresa i elegància, marcat per l’harmonia, l’austeritat, la cadència, la fragilitat, la lleugeresa... i el silenci.

Morandi sempre va treballar una pintura figurativa, fonamentalment natures mortes i esporàdicament alguns paisatges, que a poc a poc es va anar fent més simbòlica. El mateix Morandi va arribar a afirmar que «els sentiments i les imatges que el món visible desperta en nosaltres són molt difícils d’expressar o potser inexpressables amb les paraules, perquè estan determinades per formes, colors, espai i llum». El seu estil, en què destaca per damunt de tot l’ús magistral de la llum, es basa en la recerca d’una simplificació formal en què els temes es redueixen a l'essencial. Per a Morandi l’ús de la reiteració va ser clau, i el mateix conjunt d’objectes va ser revisitat per l’artista una vegada rere l’altra en pintures i aiguaforts.

L’exposició «Morandi. Ressonància infinita», comissariada per Beatrice Avanzi i Daniela Ferrari, conservadores del Museo di Arte Moderna e Contemporanea di Trento e Rovereto (MART), reuneix una acurada i significativa selecció de pintures, dibuixos i gravats procedents de diversos museus i col·leccions particulars d’Europa.

Aquesta exposició ha estat organitzada conjuntament amb la Fundación MAPFRE.