'Quina humanitat? La figura humana després de la guerra (1940-1966)'

Ubicació:  Sala d'exposicions temporals 1

Art de postguerra. Obres d’artistes catalans, espanyols i internacionals de primera línia d’entre 1940 i mitjan anys 60 ens interpel·len sobre un tema actual: l’art per sobreviure.

Quina humanitat? La figura humana després de la guerra (1940-1966) reuneix prop d’un centenar d’obres que aborden la qüestió de la figura i de la condició humana enfrontada a la incertesa, les mutacions, els fracassos i les esperances provocades per la Segona Guerra Mundial i el seu pròleg, la Guerra Civil espanyola.

L’exposició porta una mirada transversal sobre l’art de postguerra, un període marcat, entre d’altres, per la filosofia existencialista, però que depassa aquest marc intel·lectual per reflectir un esperit del temps compartit per diferents imaginaris culturals.

Després d’una guerra global, de l’holocaust i la bomba atòmica, la humanitat va entrar en crisi i l’art va expressar aquestes inquietuds, projectades especialment sobre la condició humana. La figuració -sovint als llindars de l’abstracció- assumeix llavors el repte de representar la figura, de crear la imatge de la humanitat ferida, angoixada, destruïda o reinventada i germinal.

Més informació.

Horaris

Altres

Se celebra a:
Museu Nacional d'Art de Catalunya.

Aquesta ambiciosa exposició reuneix prop d’un centenar d’obres d’artistes catalans, espanyols i internacionals de primera línia que, entre 1940 i mitjan anys seixanta, aborden la qüestió de la figura i de la condició humana enfrontada a la incertesa, les mutacions, els fracassos i les esperances provocades per la Segona Guerra Mundial i el seu pròleg, la Guerra Civil espanyola.

Com a continuació del treball que el museu realitza sobre l’art de la Guerra Civil i en el context de la construcció de la col·lecció d’art de la segona meitat del segle XX,  Quina humanitat? aporta una mirada transversal sobre l’art de postguerra, un període marcat, entre d’altres, per la filosofia existencialista, però que depassa aquest marc intel·lectual per reflectir un esperit del temps compartit per diferents imaginaris culturals. Després d’una guerra global, de l’holocaust i la bomba atòmica, la humanitat va entrar en crisi i l’art va expressar aquestes inquietuds, projectades especialment sobre la condició humana. La figuració -sovint als llindars de l’abstracció- assumeix llavors el repte de representar la figura, de crear la imatge de la humanitat ferida, angoixada, destruïda o reinventada i germinal.

Els dilemes que planteja l’exposició es projecten en el nostre present, malauradament marcat per conflictes bèl·lics d’extrema cruesa i un sentiment general de crisi.

Quina humanitat? posa en relació obres molt diverses per generar paral·lelismes i contrastos entre artistes referencials i figures menors o marginals, però de gran valor estètic i comunicatiu. En aquest sentit, presenta propostes estètiques que serveixen de testimoni d’una època i que tenen un potencial d’impacte comunicatiu en l’espectador actual.

Aquest projecte es planteja creuar diferents estrats i relats per tal de destacar problemes nuclears com la disgregació de l’humanisme clàssic o la construcció d’una nova subjectivitat a través del dolor i de l’esperança. També s’obren tota una sèrie de temes més puntuals, però suggeridors, com poden ser la relació entre el cos i la consciència, la possibilitat de l’heroisme, la funció del grotesc, la imatge del monstre, la nostàlgia de la bellesa o la funció comunicativa del rostre. El projecte suposa un nou pas endavant en la construcció dels relats de postguerra i segona avantguarda que fa anys impulsa el museu, en aquest cas amb una important aposta per situar les figures actives a Catalunya en un context europeu i internacional i reivindicar-ne la qualitat.

Alguns dels artistes dels quals es pot veure obra a l’exposició són Joan Miró, Salvador Dalí, Antoni Tàpies, Mercè Rodoreda, Joan Ponç, Josep Maria Subirachs, Josep Guinovart, Roberta González, Pablo Picasso, Antonio Saura, Manolo Millares, Jorge de Oteiza, Oswaldo Guayasamín, Maria Helena Vieira da Silva, Zoran Music, Andrzej Wróblewski, Albert Giacometti, Henry Moore, Francis Bacon, Renato Guttusso, Marino Marini, Germaine Richier i Bernard Buffet, entre d’altres.

Museu Nacional d'Art de Catalunya

Adreça:
C Mirador Palau Nacional, 6*10
:
Sants-Montjuïc
Barri:
el Poble-sec
Població:
Barcelona
On
Museu Nacional d'Art de Catalunya
Quan
Des de 27/10/2023 al 11/02/2024

També et pot interessar...

A Barcelona si t’avorreixes...és perquè vols!

Descobreix totes les activitats que la ciutat t’ofereix

Barcelona té molt per descobrir durant tot l’any