Agenda Barcelona

El títol d’aquesta exposició està manllevat del llibre que Joan Teixidor va publicar el 1964 arran de l’exposició de cartons, papers, fustes i collages de Tàpies que va tenir lloc a la Sala Gaspar, a Barcelona. Aquesta faceta del treball de Tàpies es troba a la base de la seva concepció artística i filosòfica, i conèixer-la ajuda a entendre el sentit del conjunt de la seva obra. La Fundació presentarà una exposició que aplegarà una trentena de dibuixos i de fustes de les dècades de 1960 i 1970, provinents del fons de la col·lecció, juntament amb préstecs nacionals i internacionals, a fi de mostrar peces poc vistes o desconegudes pel públic.

Les primeres obres de Tàpies van ser essencialment papers i cartons. El dibuix permetia a Tàpies allunyar-se de la pràctica tradicional en pintura de la pinzellada i treballar amb altres instruments més durs, com ara el llapis, però també el punxó, les tisores o l’espàtula. En les obres de Tàpies de les dècades de 1960 i 1970 el dibuix està molt vinculat al collage, a l’assemblatge, al gratatge, al fet d’estripar, de plegar, de manipular el material perquè sigui el protagonista de l’obra. Tàpies considerava que tots els materials poden transmetre per ells mateixos un seguit de conceptes, i, per tant, els triava en funció de què volia comunicar. El paper i el cartó, especialment, li semblava que evocaven temes que considerava importants com ara la humilitat, la fragilitat, la pobresa, la simplicitat, el deteriorament, el dolor. El dibuix li permetia trobar una forma expressiva no espectacular, però sí més vivencial.

L’exposició posarà l’èmfasi en la precarietat dels materials, en l’empremta que hi va deixar l’artista, i en el missatge que volia comunicar. Perquè aquest tipus d’obres permetien a Tàpies transmetre més acuradament el neguit que li causava l’espectacle excessiu que domina la cultura contemporània, l’abundància de soroll ambiental, la superficialitat i la trivialitat, els impactes comercials continuats, la falta de temps de reflexió. Tàpies, de qui celebrarem el centenari del naixement a finals d’aquest any, feia servir les eines de l’art per fer-nos conscients del món en què vivim i per convidar-nos a imaginar un altre món possible. El temps ha passat i la urgència és la mateixa. Les eines, com que estan ben calibrades, encara ens són útils.