Agenda Barcelona

A càrrec de  Margalida Tomàs (historiadora de la literatura).

La conferència vol repassar la relació entre  Maria Antònia Salvà (1869-1858) i l'obra poètica de  Jacint Verdaguer, que va ser, sens dubte, un dels més forts estímuls en la seva vocació literària, especialment a partir de la lectura de "Canigó". Una relació que no es va estroncar mai al llarg de seixanta anys, des dels inicials entusiasmes juvenils, quan el va descobrir el 1885, fins a l'emotiu homenatge que, vella i sorda, li dedicà a Llucmajor el 1946.

Maria Antònia Salvà, per diversos motius allunyada físicament del món, es relacionava amb l'exterior a través de la correspondència. És per tant a través de les seves pròpies paraules, de viva veu, que podem resseguir la seva vivència de l'obra verdagueriana. I conèixer el seu entorn. En aquest sentit, dedicarem una especial atenció al món femení que l'envoltava i a les converses literàries que mantenien entre elles, d'un gran interès. I, òbviament, parlarem de la pròpia poesia de Maria Antònia Salvà, de les seves característiques i de la seva evolució. I d'aquells aspectes que la unien a la poesia de Verdaguer: llengua, natura i religió.