Agenda Barcelona

En aquesta vintena edició de cicle de filosofia, ens interrogarem sobre el concepte del temps des de diverses perspectives: des de la filosofia clàssica i la mitologia, en què alguns dels filòsofs presocràtics tenen un gran protagonisme, com,per exemple, Anaximandre i Heràclit. Tot seguit ens endinsarem en el pensament modern, amb autors com Spinoza i Nietzsche, i arribarem a la filosofia contemporània amb una gran quantitat d'autors i teories que van des de Deleuze fins a les teories científiques que ens transporten de l'espaitemps d'Einstein a la biologia, la psicologia i els forats negres.

Cicle coordinat per Francis García Collado

Aquest cicle es complementa amb l'exposició " La invenció del temps" del Museu de Ciències Naturals de Barcelona

Deleuze i el temps

Dijous 8 de gener, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Guinardó – Mercè Rodoreda . A càrrec de Miquel Morey, catedràtic emèrit de Filosofia de la UB.

Reflexió sobre el temps i l'esdeveniment a Deleuze, distingint entre la profunditat de Cronos i la superfície d'Eó, així com les paradoxes transcendentals. Alhora, veurem com el llenguatge i el desig estructuren l'experiència i permeten projectar els subjectes dins de la temporalitat.

De la intuïció a la física sobre el temps

Dimarts 13 de gener, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Poblenou – Manuel Arranz. A càrrec de Gemma de les Coves, professora de Recerca ICREA al Departament d'Enginyeria de la UPF.

El present sembla una enorme fulla de ganivet que talla el passat del futur. L'univers, amb nosaltres a dins, surfejaria la fina cresta del present. Essencialment, totes les intuïcions de les frases anteriors són incorrectes: el temps no passa de manera única ni uniforme, el present només està definit aquí, el temps sembla ser granular… Parlarem de les lliçons profundes i sorprenents de la física sobre aquesta qüestió tan essencial del món i la nostra existència. Sobretot són una lliçó d'humilitat i meravella cap al món que ens conté.

La vida contra el rellotge: una ètica somàtica

Dimecres 14 de gener, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Esquerra de l'Eixample – Agustí Centelles. A càrrec de Francis García Collado, doctor en Filosofia per la UB i professor a la UdG.

Prenem com a punt de partida la concepció del temps com a principi físic d'individuació, una idea que entra en tensió amb les seves dimensions socials i filosòfiques. Reflexionarem sobre la noció de durada a partir de la filosofia de Bergson i la psicologia de Janet, per tal d'interrogar la institució humana i artificial del temps. A partir d'aquí, explorarem com la vida contemporània s'ha sotmès al rellotge i què significa recuperar el propi ritme vital. L'objectiu és pensar una manera d'existir més encarnada, present i lliure del temps productiu; en definitiva, farem un esbós per a una ètica somàtica positiva.

Instant i eternitat en l'hinduisme i el budisme

Dimarts 20 de gener, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Sant Gervasi – Joan Maragall . A càrrec de Raquel Bouso és professora agregada de Filosofia Intercultural i Asiàtica a la Facultat d'Humanitats de la UPF.

Com han pensat el temps les filosofies índiques? En diferents mites, narracions i especulacions doctrinals hindús i budistes trobem reflexions sobre la naturalesa i els efectes del temps. Els relats cosmogònics i escatològics ens situen en diferents escenaris: una pluralitat de sistemes còsmics, el món com una totalitat eternament immutable, un procés còsmic de destrucció i sorgiment periòdic del món, etc.

Mirar el passat per caminar cap al futur

Dimecres 21 de gener, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Jaume Fuster. A càrrec de Roman Krznaric, filòsof social i historiador de la cultura australià, autor de  Historia para el mañana. Mirar al pasado para caminar hacia el futuro.

La història de les revoltes radicals ens mostra un camí sobre com la desobediència civil pot ajudar-nos davant la crisi climàtica? Podríem crear una economia regenerativa prenent com a model el Japó del segle XVIII? Per a Roman Krznaric, la història apareix com a eina d'esperança radical.

Hi col·labora:  Capitán Swing

El temps del poder

Dijous 22 de gener, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Gabriel García Márquez. A càrrec de Josep Ramoneda, periodista, filòsof i escriptor.

Tan important és el temps com l'ús que se'n fa. El poder es intrínsec a les relacions entre humans. I adquireix una dimensió subjectiva, la percepció del temps, amb la qual es juga en qualsevol relació de poder: en la parella, la família, el treball, l'educació, la política, el joc, en l'espai públic i el privat… arreu. El control i l'administració del temps es un instrument intrínsec del poder. I en parlarem en el temps que tinguem.

Tempus fugit? Recuperar el tempo de l'educació

Dilluns 26 de gener, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Ignasi Iglésias – Can Fabra . A càrrec de Carla Carreras, doctora en Filosofia per la UdG i professora titular d'aquesta mateixa universitat.

Contra la cultura del "sempre en marxa", molts autors han proposat l'atemporalitat, en el sentit de parar atenció al present. Contra la sensació de "pobresa de temps" (l'etern "no arribo a tot"), suggereixen fer menys, viure fora de línia i time out (temps per no fer res). Avui, al "sempre en marxa" s'ha afegit el fer-ho tot de seguida, fer molt més en cada vegada menys temps. En educació, la pobresa de temps porta a la banalització i la simplificació dels continguts i a la dictadura de l'eficiència.

El conflicte del temps i del desig

Dimecres 28 de gener, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Joan Miró. A càrrec de  Margarita Boladeras Cucurella, catedràtica emèrita de Filosofia Moral i Política de la UB.

Davant d'una idea de temporalitat abstracta, parlem del temps del desig com la relació intrínseca entre memòria, experiència, temps i desig, on es genera la direcció del moviment del viure humà. Viure no es només sentir i percebre el món, sinó actuar, modificar, realitzar. El desig produeix el sentit, estructura la memòria i projecta els subjectes a una temporalitat interessada que ha d'arrelar-se en un complex procés de determinacions temporals.

Temps i memòria: aproximació a la filosofia de Bergson

Dijous 29 de gener, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Vallcarca i els Penitents – M. Antonieta Cot . A càrrec de Josep Olesti Vila, doctor en Filosofia i professor titular de Filosofia a la UdG.

Les idees principals d'Henri Bergson, articulades al voltant de tres conceptes: dada immediata de la consciència, temps i memòria. El primer d'aquests conceptes és la condició de possibilitat del sistema en conjunt; els altres dos en són les peces mestres, que ens permeten endinsar-nos en una visió del món sorprenent, on el temps ja no és el marc en què passen les coses, sinó el que dona accés a la seva naturalesa última, ni la memòria una facultat entre d'altres, sinó la cinquena essència de l'esperit humà.

L'instant paradoxal: Kierkegaard i el temps de la resolució

Dilluns 2 de febrer, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Les Corts – Miquel Llongueras. A càrrec de Begonya Saez Tajafuerce, doctora en Filosofia i professora titular de la UAB.

Segons Søren Kierkegaad, l'instant (øjeblikket) no anomena un punt aïllat en el temps, sinó que parla d'una experiència paradoxal que desafia la raó. En l'instant, el temps es veu radicalment transformat en ser intervingut per l'eternitat. Així, la vida esdevé existència i l'acció esdevé resolució. L'experiència de l'instant comporta l'activació singular de la llibertat.

Temps i progrés científic: El futur de l'experimentació en animals

Dijous 5 de febrer, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Vapor Vell . A càrrec de Marta Tafalla, doctora en Filosofia i professora a la UAB.

Des del mateix moment en què es va començar a practicar la vivisecció a l'Antiga Grècia, sempre ha generat debat. Al llarg dels segles, científics, filòsofs i pensadors han argumentat que l'experimentació en animals és una pràctica cruel que no es pot justificar moralment. Una considerable llista d'escriptors han publicat novel·les i contes contra la vivisecció. Avui dia, el debat incorpora un nou argument: que hi ha mètodes de recerca molt més eficaços, com ara tecnologies in vitro, sistemes computacionals i intel·ligència artificial. Aquest debat es complementa amb la discussió sobre la concepció del progrés i com es relaciona el progrés científic amb el progrés ètic i social.

El temps confiscat

Dijous 12 de febrer, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Nou Barris – Aurora Díaz Plaja. A càrrec de Santiago López Petit, filòsof i químic, professor de Filosofia a la UB fins a l'any 2014.

Si avui dia volem viure en hem de convertir en una peça d'una màquina que tritura la nostra pròpia vida. Les malalties de la normalitat (depressió, fatiga crònica, etc.), que en són la conseqüència més directa, ens ofeguen. El confinament decretat durant la pandèmia del coronavirus va ser un punt d'inflexió, perquè ens recorda brutalment que ni el temps és nostre. Però l'experiència d'aquest temps confiscat, que passa sense passar i que han volgut que oblidéssim de pressa, ens va ensenyar la veritat d'aquesta societat i del que nosaltres som.

Memòria, temps i predicció: de Darwin a la història artificial

Dimecres 18 de febrer, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Sarrià – J. V. Foix. A càrrec de Ricard Solé, físic i biòleg, professor ICREA a la UPF.

Com percebem el temps? Com l'ha modelat l'evolució i com intentem, avui, predir-lo? Aquesta xerrada recorre el llarg camí que va del temps profund de Darwin —en què la vida aprèn a recordar i anticipar— fins als models d'intel·ligència artificial que busquen comprendre el passat per imaginar el futur i, d'aquesta manera, la història. Una reflexió sobre com la ment, la biologia i la tecnologia comparteixen un mateix repte: entendre el temps per poder navegar-lo.

Temps, violència i feixisme

Dijous 19 de febrer, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Montserrat Abelló. A càrrec de Georgios Karakasis, doctor en Filosofia per la UPV/EHU i professor substitut a la UdG.

La relació entre la violència i el concepte del temps en la ideologia i la pràctica feixista i neofeixista. Començarem amb el feixisme italià, examinant com les idees de la "bella morte" i de l'"home nou" van ser elements crucials en la configuració tant de la ideologia feixista com dels moviments terroristes neofeixistes durant els anys de plom a Itàlia. A continuació, analitzarem la persistència del feixisme i la seva reaparició en la nostra societat. Com a conclusió, presentarem i interpretarem el fenomen de l'acceleracionisme militant com un assalt absolut contra el present i el passat, en nom d'un futur caòtic i bèl·lic.

El temps i la nostra identitat

Dilluns 23 de febrer, a les 18.30 h, a la  Biblioteca Sagrada Família – Josep M. Ainaud de Lasarte. A càrrec de Carles Lalueza, biòleg, director del Museu de Ciències Naturals de Barcelona.

La nostra identitat, tant personal com col·lectiva, és una narrativa complexa i fluida que es troba sovint arrelada en el passat, que actualment pot ser explorat mitjançant noves tecnologies genètiques. Els darrers anys s'han recuperat més de 10.000 genomes humans antics, amb els quals s'han pogut trobar vincles directes entre persones del passat i del present. Alhora, companyies privades d'ancestralitat estan construint conceptes sobre la nostra identitat personal basats en dades genètiques de milions de consumidors. Molt aviat, tots estarem interconnectats en una gran xarxa genètica.