Agenda Barcelona

Herbert Marcuse va ser tal vegada el filòsof més popular i influent en els anys seixanta i setanta del segle passat, a la calor dels moviments contraculturals i de l'anomenada Nova Esquerra. La seva lectura va decaure després, en paral·lel al declivi de la capacitat utòpica de les societats, al triomf del que Mark Fisher denominava «realisme capitalista» i que ve a dir-nos: el que hi ha és el que hi ha.

No obstant això, en els últims temps, la lectura de Marcuse s'actualitza. Es reediten els seus vells llibres i s'editen manuscrits inèdits, importants analistes com el mateix Mark Fisher o Franco Berardi (Bifo) el reivindiquen per a pensar el present, es renova l'interès per la seva obra, els seus plantejaments, la seva figura. La crítica de Marcuse és actual perquè posa en tensió «el que hi ha» i «el que podria haver-hi».

Aquest és el contingut de la seva visió utòpica, una escolta dels potencials que poden portar una cosa distinta al món. On els trobava? En l'estètica, en l'eròtica, en la política. L'estètica com a ruptura de la percepció estereotipada, l'enriquiment i l'ampliació dels sentits. L'eròtica com a reactivació i recapacitació de les capacitats desitjants de l'ésser humà. La política com una disputa essencialment antropològica, per formes de vida i de sensibilitat, per un nou tipus d'ésser humà, capaç d'establir una altra relació amb el món.

Avui, enfront del realisme capitalista d'«el que hi ha és el que hi ha», que les noves dretes volen apuntalar per la via de la força bruta, la recerca sobre les «potencialitats del possible» es torna urgent i necessària. Continuen sent l'estètica, l'eròtica i la política zones prenyades de possibles? Es tracta de reprendre la conversa amb Marcuse, arrencar-li de l'estereotip i la lectura acadèmica. Llegir-ho des de les preguntes i desafiaments del segle XXI. Amador Fernández-Savater va néixer a Madrid el 1974. Des de diferents espais, com ara tallers de lectura, feina en escoles o escriptura als mitjans, participa en el que anomena «la batalla del pensament», la lluita quotidiana per inventar noms propis per entendre i transformar el que ens passa en lloc de ser pensats per altres. Les seves intervencions han estat recollides en alguns llibres recents, com ara Habitar y gobernar (textos sobre el moviment dels indignats o 15-M, 2020), El eclipse de la atención (2022) o Capitalismo libidinal (2024), en què es pensa la relació entre capitalisme i desig, la disputa per sostreure el desig al mer consum de mercat.