Agenda Barcelona

Gaudeixi de l'esmorzar dominical i d'una conferència sobre personatges destacats de la història.

Josep Lambies Barjau: Doctor en Comunicació per la Universitat Pompeu Fabra. Professor al Grau de Cinematografia i al Màster Universitari en Estudis de Cinema i Cultures Visuals de l'ESCAC

Deia Cecil B. DeMille que Charlton Heston tenia la mirada terrible del Moisès de Michelangelo i que per això el va escollir per fer Els deu manaments (Cecil B. DeMille, 1956). La seva pell daurada, els seus ulls fosfòrics i les formes hercúlies del seu tors sempre mig descobert van simbolitzar tota una era en el cinema èpic de Hollywood, la de les superproduccions d’inspiració bíblica, durant la qual va fer pel·lícules tan ambicioses com Ben Hur (William Wyler, 1959) i The greatest story ever told (George Stevens i David Lean, 1965). Resulta interessant contrastar aquesta primera etapa en la filmografia de Heston amb la seva evolució posterior, marcada pels temps de l’explosió de les narratives distòpiques i els relats de futurs apocalíptics, que el van dur a interpretar papers com el de l’astronauta George Taylor a El planeta dels simis (Franklin J. Schaffner, 1968). Qui millor per cridar aquell iracund “God damn you all to hell!” que l’home que, bastó en mà, havia invocat el nom de Déu per separar les aigües del Mar Roig?