Exposició 'Anna Malagrida. Opacitas. Velar la transparència'

Traductor de Google:

Schedule

	Days	Hours	Preus	Observation
	De dimarts a dissabte	de 10:00 h a 19:00 h	Entrada general: 12 € Reduïda:8 € - estudiants - majors de 65 anys Articket: 38 € Gratuït: - persones a l'atur - menors fins als 16 anys - carnet Amics de la Fundació - 18 de maig (Dia Internacional dels Museus) - 24 de setembre (La Mercè)	Inauguració: dijous 13 de març de 2025, a les 19.00 h
	Diumenges Tancat 25 i 26 de desembre, 1 i 6 de gener	de 10:00 h a 15:00 h		Inauguració: dijous 13 de març de 2025, a les 19.00 h

Others

Occur on:: Museu Tàpies.
Organised by:: Museu Tàpies.

Opacitas. Velar la transparència ens proposa un recorregut per l’obra d’Anna Malagrida (Barcelona, 1970) a través d’una producció que explora la fotografia, el vídeo i la instal·lació. Fixant-se en els espais liminars que uneixen i separen, la seva mirada posa en diàleg els contraris.

Malagrida ens situa majoritàriament a la ciutat i en alguns espais naturals construïts. A través d’un joc de perspectives des de l’interior envers l’exterior i viceversa, les seves fotografies i videoinstal·lacions es converteixen en finestres que revelen i oculten les tensions que travessen la societat. La seva mirada, polisèmica, defuig una interpretació unívoca de la imatge, a fi d’habitar certs espais entròpics que les seves obres ens conviden a descobrir.

Les seves imatges fixen les empremtes i els rastres infralleus, índexs, signes que remeten a moments anteriors, tensions socials o simples gestos anònims. L’ambigüitat visual en la seva obra es manifesta a través de la textura de les seves imatges, que evoquen referències pictòriques i dissolen els límits entre aparença i realitat. Imatges d’aparadors clausurats amb el característic blanc d’Espanya, un vel opac que impedeix veure l’interior i transforma aquests espais en superfícies abstractes, semblants a grans llenços pictòrics. Les accions poètiques operen en les seves obres amb una multiplicitat de significats: el gest del pintor també és el del cos que treballa, i la ciutat i el paisatge es desvetllen des de l’interior. Aquests gestos són esborrats, netejats o simplement fixats pel pas del temps, que és cíclic i mutable.

El seu treball, que transcendeix la fotografia i la pintura, submergeix l’espectador en una experiència visual de significats múltiples i el convida a mirar la ciutat i l’entorn natural des d’una nova perspectiva, que evidencia els vestigis d’un paisatge afectat per canvis socials i econòmics. La seva pràctica és un espai de reflexió sobre la vulnerabilitat, la resistència i la possibilitat de reconstrucció, tant de l’individu com de l’entorn que habita.