Agenda 500

Comissari: Valentín Roma

Art Larson (San Diego, 1962) qüestiona la relació entre l’obra que veiem i l’artista que l’ha creat. Destaca la perspectiva del foraster, l’observador que es reconeix a ell mateix en allò que es passa per alt. Mostra el residu dels moments ordinaris, acumulat al llarg d’una vida, i l’ombra de l’artista que no deixa rastre en el paisatge, però que en forma part.

La trajectòria d’Art Larson desafia qualsevol intent de tipificació i, fins i tot, qüestiona aquesta necessitat —pròpia del camp de l’art— que empeny a prestigiar-se a partir d’una literatura crítica que la narri.

El fracàs en les expectatives, l’equívoc com a fonament epistemològic, l’escatologia o la posició social de l’artista són alguns dels temes que apareixen a L’ombra del pixapins, un títol que fa referència a un cert caràcter hilarant, a un cert riure polític i en absolut frívol, des del qual Larson afronta la majoria de les seves peces.

En contraposició amb les grans decisions i els projectes definitius, en aquests treballs s’aprecia que tot plegat pot ser una qüestió d’èmfasi, parafrasejant el títol del llibre de la seva compatriota Susan Sontag. No obstant això, la intensitat també significa moure’s per territoris aparentment contradictoris, entre allò que no té acabat o presenta un acabat amateur i el virtuosisme formal, entre la performance humorística i el document videogràfic.