‘It happens every day’

Traductor de Google:

Of all the loads that stones have to bear, the metaphor is the heaviest. Foundational in construction and decorative of humanity, we have chipped them for hunting and survival; we have put them together to make walls that separate and roofs that unite; we have exalted and collected them, giving them forms and legends that have made them talk. We have used them to build a world of allegories: leave no stone unturned, the rolling stones that gathered no moss but made music; the boulder of Sisyphus we carry, forever untiring; or the one that causes us to stumble and fall, over and over, always the same, always different.

In order to question this weight of the metaphor that encumbers stones, Jordi Mitjà makes them fly. And he does so by expanding the paradox, widening the distance between opposites to display all the nuances and tensions that lie in-between. Exposing contradictions means leaving suspended any meaning, showing the wonderful precariousness on which our imagination dances.

The artist disrupts the message so that we look at the subject and the form, posing questions about our relationship with the environment, from a simple stone to the avalanche of images that speak to us, every day, from all sides.

Schedule


Informació reobertura 9 de juny
Les visites aes faran de forma lliure i individual, a través d´un recorregut degudament indicat a l´entrada.

L´aforament màxim permès a cada sala serà de 16 persones i s´anul·len les visites guiades del cap de setmana

Queden inhabilitades dues obres en vídeo (Artificial i Traduçoes do original) que es podran veure a la pàgina web del Centre d´Art.


Sinopsi
De tots els pesos que carreguen les pedres, el de la metàfora és el més feixuc. Fundacionals en la construcció i decoració de la nostra humanitat, les hem tallat per caçar i sobreviure; les hem agrupat per fer murs que separen i sostres que uneixen; les hem entronitzat i col·leccionat, donant-los formes i llegendes que les han fet parlar.

Hem erigit amb elles un món d´al·legories: imatge del rodamon, és el còdol de la cançó; la llosa de Sísif que carreguem, eternament incansables; o la que ens fa ensopegar i caure, una vegada i una altra, sempre la mateixa, sempre diferent. Però hi ha pedres anònimes i pedres amb nom. Hi ha pedres marginals, com tu, pedra petita, protagonista humil d´algun poema, que de cop dones veu a les grans revolucions: de la fona a les llambordes, és la victòria contra Goliat. També hi ha les pedres precioses i les escollides, com la pedra de Rosetta, la Pedra Negra de la Kaba i les taules dels Deu Manaments –pedres que mouen masses... I masses de pedra que no se sap com han arribat fins on són: del menhir a l´obelisc, dels conjunts megàlits als rocs tel·lúrics, l´apropiació d´aquestes pedres ens ha servit per donar sentit a una data o un fet inexplicable.

El cas més paradigmàtic és el de les pedres fonamentals. La primera que es posa en la construcció d´un edifici ho té tot: anonimat, singularitat i superstició; passat i futur en una sola pedra. Com a auguri de fortalesa, aquest acte d´enterrar per projectar és una tradició que ha saltat de l´esfera religiosa a la civil, i ha substituït així la consagració de bisbes per la foto amb polítics. Hem anat d´una pedra a una altra, d´una imatge a una altra, seguint la passera de la paràbola humanista, però del símbol al fetitxe és la literalitat de la il·lusió la que ha quedat sepultada.

Per qüestionar aquest pes de la metàfora que afeixuguen les pedres, Jordi Mitjà les fa volar. I ho fa ampliant la paradoxa, dilatant la distància entre contraris per desplegar tots els matisos i les tensions de l´entremig. Destapar les contradiccions suposa deixar en suspens qualsevol significat, mostrar la precarietat meravellosa sobre la qual balla el nostre imaginari. L´artista interromp el missatge perquè ens fixem en la matèria i la forma, per introduir interrogants sobre la nostra relació amb l´entorn, des d´una simple pedra fins a l´esllavissada d´imatges que ens parlen, cada dia, des de tot arreu.

Fabra i Coats Centre d'Art Contemporani

Address:
C Sant Adrià, 20
:
Sant Andreu
Area:
Sant Andreu
Post Code:
08030
City:
Barcelona
Where
Fabra i Coats Centre d'Art Contemporani
When
From 09/06/2020 to 11/10/2020.

You may also be interested in...

If you get bored in Barcelona...it's because you want to be!

Find out all the activities the city has in store for you

Barcelona offers plenty for discovery over the entire year