‘Tàpies. The Zen Imprint’

Traductor de Google:

Art. An exhibition focused on the artist's interest in the work of Japanese monks and Zen Buddhism.

Tàpies. The Zen Imprint is centred on the interest in the work of certain 18th and 19th century Japanese monks who spread the teachings of Zen Buddhism, developing a critical attitude and a desire to overturn conventional values - including those of artistic practice - such as Hakuin, Sengai, Jiun, Tōrei and Rengetsu.

The exhibition shows how Tàpies incorporated many of the attitudes, images and techniques used by these artists into his artistic language, and into the Western tradition that he had inherited and made his own. This was not a process of imitation, but rather of the assimilation of a way of working, and also of a vision of the world that Japanese tradition has preserved in temples and gardens, poems and calligraphy, ceramics and paintings.

Further information.

Schedule

	Days	Hours	Preus	Observation
	Dimarts, dimecres, dijous, divendres i dissabte	de 10.00 h a 19.00 h	Entrada general: 8 € Reduïda: 6.40€ Activitat inclosa en el preu de l’entrada general a l’equipament	Inauguració: Dimecres, 13 de desembre del 2023. De les 10.00 a les 15.30 h, portes obertes.
	Diumenge	de 10.00 h a 15.00 h

Others

Occur on:: Fundació Antoni Tàpies.
Organised by:: Fundació Antoni Tàpies.

Exposició centrada en l’interès de Tàpies per l’obra d’alguns monjos japonesos dels segles XVIII i XIX que van ser transmissors dels ensenyaments del budisme zen, i que van desenvolupar una actitud crítica i una voluntat de trastocar l’escala de valors convencionals –inclosos els de la pràctica artística–, com ara Hakuin, Sengai, Jiun, Tōrei, Rengetsu.

L’exposició mostrarà com Tàpies va integrar al seu llenguatge, i a la tradició occidental que li era pròpia, moltes de les actituds, imatges i tècniques que aquests artistes utilitzaven. No es tracta d’un procés de mimesi, sinó d’assimilació d’una manera de treballar, i també d’una visió del món que la tradició japonesa ha sabut conservar en els temples i els jardins, els poemes i les cal·ligrafies, les ceràmiques i les pintures.

Aquesta influència es fa patent en obres de la dècada de 1970, i sobretot a partir de la de 1980, quan Tàpies va recuperar la pinzellada, que havia abandonat en el procés de les pintures matèriques, per associar-la a la inscripció, a l’escriptura, als ideogrames. A partir d’aquest moment, les seves pintures es van apropar més al dibuix i es van tornar menys murals. L‘exposició a la Fundació aplegarà una tria d’obres –entre pintures, ceràmiques i dibuixos, del fons de la col·lecció juntament amb préstecs nacionals i internacionals– que mostrarà com l’aproximació de Tàpies a l’art japonès hi va deixar empremta.