‘Turandot’

Traductor de Google:

Opera. Núria Espert's mythical production that reopened the Liceu after the 1994 fire.

With its brilliant, unprecedented score, in Turandot Puccini portrays a soulless, cold, implacable princess opposed at all costs to the man who sets out to win her heart.

The Liceu is reviving the production that reopened the theatre after the 1994 fire. Created by Núria Espert, the opera is set in the imperial city of Beijing, where princess Turandot is protecting her virginity with an oath: she can only marry the man of royal blood who is able to solve the three riddles that she poses. Whoever fails will die. It is the story of the regime and tyranny of a woman who is incapable of loving, who refuses to become human, who prefers to be an institution and imposes a surveillance state in which men are sacrificed.

The monumental, evocative, orientalist stage sets coupled with surroundings that are wholly rigid and oppressive yet filled with beauty and formal balance amplify the epic sense of the story.

Puccini died as he was writing this opera, so his assistant, Franco Alfano, finished it. But in 1994, the actress and director Núria Espert changed the ending to make it more dramatic and perhaps a bit more coherent. Now, the same stage director and the person in charge of its current revival, Bárbara Lluch, have updated the staging, including the ending.

Further information.

Schedule

Days	Hours	Preus	Observation
26 novembre	a les 17.00 h	Entrada general de: 11 a 301 €	Informació sobre abonaments i descomptes a la web i taquilles del teatre Durada aproximada: 2h 40min
28 novembre, 29 novembre, 30 novembre, 4 desembre, 5 desembre, 11 desembre, 13 desembre, 14 desembre i 15 desembre	a les 19.30 h
2 desembre, 9 desembre i 16 desembre	a les 19.00 h
3 desembre	a les 18.00 h

Others

Occur on:: Gran Teatre del Liceu.

Malgrat la crueltat de la seva trama, Turandot s’ha guanyat un lloc preeminent en el cànon del repertori universal i també en els cors dels públics de tot el món. Amb una partitura brillant i sense precedents, Puccini retrata la princesa sense ànima, freda i implacable en oposició a l’home decidit a guanyar-la costi el que costi.

El Liceu recupera la producció que obria de nou el teatre després del catastròfic incendi del 1994. Signada per Núria Espert, l’òpera se situa a la ciutat imperial de Pequín, on la princesa Turandot protegeix la seva virginitat sota un jurament: només es podrà casar amb aquell home de sang reial que resolgui tres enigmes que ella mateixa dictarà. Qui fracassi morirà. El règim i la tirania d’una dona incapaç d’estimar, que es nega a convertir-se en humana, que prefereix ser una institució i que imposa un estat de vigilància en el qual els homes són sacrificats.

Una escenografia monumental, evocadora i orientalista, i un entorn summament rígid i opressiu, ple de bellesa i equilibri formal, amplifiquen l’èpica de la història.

Puccini no va poder acabar el tercer acte de la partitura, moria l’any 1924 a Brussel·les abans de poder enllestir el duet final, i va ser el seu ajudant, Franco Alfano, qui va completar-la. La primera representació de l’obra al Teatro alla Scala de Milà el 1926 va ser una mena de rèquiem per a Puccini. Arturo Toscanini va dirigir l’obra fins a les últimes notes deixades per Puccini i després va baixar la batuta tot dient: “Aquí acaba l’obra del mestre. Després d’això, va morir”.

El final d’Alfano es va convertir en la norma en els teatres d’òpera de tot el món, però és precisament en aquesta indefinició dramatúrgica on Espert posa el seu segell: un desenllaç basat en la sumptuositat i en els rituals de la cort xinesa on Turandot, després de reconèixer que l’amor la domina i l’afebleix, prefereix suïcidar-se abans que lliurar-se a l’estranger. Massa esquerdes irreversibles dins del seu cor al costat d’un príncep amb set d’heroi que somia mentre exclama “Vincerò”.

Una escenografia monumental, evocadora i orientalista, i un entorn summament rígid i opressiu, ple de bellesa i equilibri formal, amplifiquen l’èpica de la història.