Agenda Barcelona

La novel·lista i periodista Sofia Andrukhóvitx reflexionarà sobre el sentit d'escriure enmig de la destrucció i sobre la responsabilitat de preservar la memòria col·lectiva.    

La guerra és una gran aniquiladora de la memòria, individual i col·lectiva. Quin paper juga la literatura davant l'oblit i la destrucció? Què arrisquem quan perdem la memòria, la identitat i la història? Amadoca va ser un antic llac de l'est d'Europa, representat pels cartògrafs a l'edat mitjana, que va desaparèixer misteriosament al segle XVII. Aquest llac esvaït dona nom a l'última novel·la de l'escriptora ucraïnesa Sofia Andrukhóvitx, que, amb la guerra de rerefons, el converteix en una metàfora del perill d'esborrar mons i cultures senceres. La tràgica història d'Ucraïna esdevé el punt de partida d'una reflexió més àmplia sobre allò que una societat recorda, allò que esborra i la manera com la violència continua actuant molt de temps després que els fets hagin passat. Com podem reconstruir una consciència mutilada per l'oblit, cosir una història comuna a partir dels seus fragments?  

Novel·lista, traductora i periodista, s'ha consolidat com una veu essencial per comprendre les convulsions que travessa Ucraïna i, més àmpliament, la història de l'Europa de l'Est. En aquesta conversa reflexionarà sobre què significa escriure enmig de la destrucció, quin lloc ocupa l'escriptura davant el col·lapse personal, històric i polític i sobre la responsabilitat de preservar la memòria col·lectiva.