Agenda Barcelona

L'any 6 del seu regnat, el faraó Ajenatón va abandonar Tebes i va establir la capital religiosa i política d'Egipte a la ciutat d'Ajetatón (l'horitzó d'Ató). Amb aquesta estratègica iniciativa es posava punt final a una època i es donava forma a una proposta ideològica liderada pel propi faraó i secundada per altres membres de la família reial, com la seva esposa Nefertiti, i per un grup selecte de col·laboradors.

Des del punt de vista arqueològic, Ajetatón (tant la ciutat com el territori definit per les anomenades esteles frontereres) és el conjunt més complet que ens ha llegat l'antic Egipte. Un espai important el van ocupar els edificis de culte al déu Ató (temple petit i gran temple) i les zones residencials i de representació del rei i dels seus familiars (diversos palaus ubicats al centre de la ciutat o en zones més apartades).

Diverses zones residencials es van concebre en funció de la posició social dels seus habitants i, completant la trama urbana, hi havia tallers artesanals, centres d'elaboració d'aliments o edificis administratius. Finalment, personatges privats i membres de la família reial comptaven amb les seves respectives necròpolis, els primers als cingles rocosos que delimitaven la ciutat per l'est, i els segons en una vall profunda situada diversos quilòmetres a l'est de la ciutat.

A càrrec de:

Luis Manuel Gonzálvez: Egiptòleg i arqueòleg. Conservador del Museu Egipci de Barcelona

Curs híbrid: presencial o en línia.