Agenda Barcelona

Aquesta lectura interpretativa i progressiva de la Divina comèdia —que farem per grups de cants, en sessions mensuals al llarg de dos anys— es proposa explorar el text tot seguint les principals línies narratives, motius i personatges memorables que fan que sigui una immortal obra de poesia, un monument literari amb una potència expressiva i de pensament que resisteix magníficament el pas del temps. I no només es tracta de poesia en el sentit estrictament formal —els tercets encadenats d'hendecasíl·labs—, sinó també d'un pensament que, en el més alt nivell filosòfic, travessa de manera genialment crítica i innovadora tots els camps del saber: la religió i la història, la societat i els costums, el llenguatge i la política, l'economia i l'art en les seves formes expressives concretes —la pintura i la música, per exemple, els llenguatges dels quals Dante coneix a la perfecció—. Ben ancorada en la societat i la cultura del seu temps —el final de l'edat mitjana—, aquesta obra és també una projecció de futur, ja que és tan plena d'intuïcions visionàries, o profètiques, que mostra a la posteritat, és a dir a nosaltres, valors i utopies encara vigents. Poeta europeu com cap altre, i com cap altre coneixedor i hereu de la tradició antiga i medieval, Dante va intuir, quan començaren a forjar-se, els continguts de la civilització moderna, les seves virtuts i els seus conflictes, projectant-los en la dimensió eterna i utòpica del més enllà cristià.

Les tres parts en què es divideix l'obra, l' Infern, el Purgatori i el Paradís, corresponen a tres paisatges físics —que el protagonista, en la ficció del poema, físicament recorre— i a tres dimensions espirituals, en què els personatges —ànimes de difunts— prenen vida i realitat com en cap altre poema anterior. Per una genial paradoxa, Dante va descobrir, en la ficció novel·lesca de la transcendència, el sentit immanent del món i la manera de representar-lo. Com ens va ensenyar un dels lectors més perspicaços de la Comèdia, Erich Auerbach, Dante fou el primer a representar la realitat, i d'aquesta manera va formar, educant-lo, al públic de la literatura occidental. 

20.10.2025. Cants I-V.

L'entrada al Purgatori i l'arribada d'un grup d'ànimes. El guardià (Cató Uticenc) i el músic (Casella). La trobada amb Manfredi (Rei de Sicília). Un amic mandrós (Belacqua). Els morts amb violència: Pia dei Tolomei.  

10.11.2025. Cants VI-XII.

El trobador Sordello da Goito i la invectiva contra Itàlia i Florència. La vall dels prínceps. La terrassa dels superbs. Una lliçó d'història de l'art. Artistes i poetes: Giotto, Guinizzelli, Cavalcanti.

15.12.2025. Cants XIII-XVIII.

La terrassa dels envejosos: Sapia de Siena. El riu maleït: l'Arno. L'economia de la beatitud. La terrassa dels iracunds: Marco Lombardo i el lliure albir. La terrassa dels mandrosos i l'estructura del Purgatori.

12.01.2026. Cants XIX-XXIII.

Un somni de Dante: la sirena tartamuda. La terrassa dels avars. Els Capetingis i el mal de França. El poeta llatí Estaci. Virgili i el Cristianisme. La terrassa dels llaminers i Forese Donati.

09.02.2026. Cants XXIV-XXIX.

La poètica del  dolce stil novo. La terrassa dels luxuriosos, Guinizzelli i Arnaut Daniel. L'Edèn i una dona misteriosa: Matelda. Una processó simbòlica i el carro triomfal.

09.03.2026. Cants XXX-XXXIII.

La trobada amb Beatriu: un antic amor i una escena de gelosia. Vergonya i confessió de Dante. Una al·legoria apocalíptica. Ritus de purificació per ascendir al Paradís.

Participants:  Raffaele Pinto