"Bagdad, un lugar moderno (1958-1978)"

Traductor de Google:

Exposiciones. La monográfica más extensa que se ha dedicado nunca al desaparecido fotógrafo iraquí Latif Al-Ani.

En Irak, después de la independencia de los imperios otomano —al final de la Primera Guerra Mundial— y británico —después de la Segunda Guerra Mundial—, las tensiones entre la religión contraria a las imágenes naturalistas sagradas y la permisividad icónica del anglicanismo —próximo al catolicismo—, en unos años en que la imagen fotográfica se extendía por la prensa gráfica, no pararon a Latif Al-Ani. No fue el primer fotógrafo iraquí —los sultanes otomanos que dominaban Irak eran aficionados a la fotografía—, pero seguramente fue el más importante.

Sus fotografías retrataron un país, la capital, Bagdad, y una sociedad que ya no lo es a causa de las guerras civiles y las invasiones, la caída de la monarquía en 1958, el alejamiento de la órbita soviética (al final de la década de 1980) y la deriva integrista después de la segunda guerra del Golfo, la guerra civil subsiguiente y el terrorismo actual.

Se trataba de imágenes de una ciudad, una cultura y una sociedad que quizás solo existieron en el ojo del fotógrafo. Latif Al-Ani trabajó para el Ministerio de Información y la agencia de noticias iraquí, y para una publicación ilustrada de la Iraqi Petroleum Company donde documentó la industrialización del país en unas vistas a veces aéreas, desvinculadas de la realidad —y la miseria que asediaba a la ciudad—, al nivel de la calle, buscando una imagen que coincidiera con los sueños y las aspiraciones de una sociedad que accedía a la independencia después de siglos de dominación otomana y británica.

Latif Al-Ani retrató a una sociedad que se urbanizaba, sin obviar el carácter tradicional de maneras de ser y de hacer, que retrocedían ante los rápidos cambios que se producían. Recurrió a la ironía mostrando a los primeros turistas extranjeros acaudalados, ajenos al país, posando delante de las ruinas del pasado, convertidas en un decorado o en un trofeo de caza.

Con la llegada de Saddam Hussein al poder, después de una serie de golpes de estado y asesinatos, y la devastadora guerra entre Irak e Irán en 1980, se prohibió a Latif Al-Ani hacer fotografías en el espacio público. Su nombre y su obra desaparecieron, así como sus archivos —y los archivos públicos que conservaban las publicaciones ilustradas con imágenes suyas—, durante el bombardeo de Bagdad en el 2003.

Algunos, sin embargo, se salvaron después de la donación de la fotógrafa marroquí Yto Barrada, admiradora de Latif Al-Ani, en la Arab Image Foundation de Beirut.

Fallecido en noviembre del 2021, la figura de Latif Al-Ani emerge desde una exposición antológica en la Bienal de Venecia en el 2015 para revelar una imagen de Bagdad y de Irak a menudo olvidada o desconocida, que rompe la imagen del país y de la ciudad que impera hoy.

Horarios

	Días	Horas	Preus
	Dimarts, dimecres, dijous, divendres, dissabte, diumenge i festius	d'11.00 h a 20.00 h	Entrada Gratuïta

Otros

Se celebra en:: La Virreina Centre de la Imatge.

A l’Iraq, després de la independència dels imperis otomà —al final de la Primera Guerra Mundial— i britànic —després de la Segona Guerra Mundial—, les tensions entre la religió contrària a les imatges naturalistes sagrades i la permissivitat icònica de l’anglicanisme —proper al catolicisme—, en uns anys en què la imatge fotogràfica s’estenia per la premsa gràfica, no van aturar Latif Al-Ani. No va ser el primer fotògraf iraquià —els sultans otomans que dominaven l’Iraq eren aficionats a la fotografia—, però segurament va ser el més important.

Les seves fotografies van retratar un país, la capital, Bagdad, i una societat que ja no és a causa de les guerres civils i les invasions, la caiguda de la monarquia —el 1958—, l’allunyament de l’òrbita soviètica —al final de la dècada de 1980— i la deriva integrista després de la Segona Guerra del Golf, la guerra civil subsegüent i el terrorisme actual. Es tractava d’imatges d’una ciutat, una cultura i una societat que potser només van existir en l’ull del fotògraf. Latif Al-Ani va treballar per al Ministeri d’Informació i l’agència de notícies iraquiana, i per a una publicació il·lustrada de la Iraqi Petroleum Company documentant la industrialització del país en unes vistes de vegades aèries, desvinculades de la realitat —i la misèria que assetjava la ciutat—, al nivell del carrer, tot buscant una imatge que coincidís amb els somnis i les aspiracions d’una societat que accedia a la independència després de segles de dominació otomana i britànica.

Latif Al-Ani va retratar una societat que s’urbanitzava, sense obviar el caràcter tradicional de maneres de ser i de fer, que reculaven davant els ràpids canvis que es produïen. Va recórrer a la ironia mostrant els primers turistes estrangers acabalats, aliens al país, posant davant les ruïnes del passat, convertides en un decorat o en un trofeu de caça.

Amb l’arribada de Saddam Hussein al poder, després d’una sèrie de cops d’estat i assassinats, i la devastadora guerra entre l’Iraq i l’Iran el 1980, es va prohibir a Latif Al-Ani fer fotografies a l’espai públic. El seu nom i la seva obra van desaparèixer, així com els seus arxius —i els arxius públics que conservaven les publicacions il·lustrades amb imatges seves—, desapareguts durant el bombardeig de Bagdad el 2003. Alguns, tanmateix, es van salvar després de la donació de la fotògrafa marroquina Yto Barrada, admiradora de Latif Al-Ani, a l’Arab Image Foundation de Beirut. Mort el novembre del 2021, la figura de Latif Al-Ani emergeix des d’una exposició antològica a la Biennal de Venècia el 2015 per revelar una imatge de Bagdad i de l’Iraq sovint oblidada o desconeguda, que trenca la imatge del país i de la ciutat que impera avui.