IA: inteligencia artificial

Traductor de Google:

Tecnología e innovación. Una exposición sobre la historia, el funcionamiento, las posibilidades creativas y los retos éticos y legislativos de la inteligencia artificial hoy.

"IA: inteligencia artificial" aborda el papel de la inteligencia artificial en la vida cotidiana, las oportunidades que presenta para la investigación científica y biomédica, el papel de la supercomputación como principal impulsor, la situación legislativa actual, los riesgos de desinformación que plantea su uso generalizado o los sesgos raciales y de género que puede generar.

A través de un recorrido que incluye instalaciones artísticas interactivas, un timeline con hitos clave, obras de referencia hechas con IA, el testimonio de expertos y piezas de nueva creación, la exposición explora la relación entre la inteligencia artificial y la creatividad humana.

La visita nos permite experimentar con la IA en primera persona a través de 25 instalaciones interactivas, por ejemplo, para oler las flores de un árbol extinguido en el siglo pasado o poner voz a una composición musical creada con IA.

Más información.

Horarios

La intel·ligència artificial és intel·ligència? Per què en diem artificial? La intel·ligència dels humans, entesa com allò que ens permet comprendre el món que ens envolta i on desenvolupem la nostra vida, ja no és una intel·ligència exclusivament humana. Es tracta d’una intel·ligència híbrida i distribuïda, que comprèn neurones i xips, records i bases de dades, imaginació i pronòstics computacionals, pensaments i algoritmes. A mesura que utilitzem la intel·ligència artificial (IA) per entendre la nostra pròpia existència, el límit entre nosaltres mateixos i la tecnologia es fa més difícil de veure: on acabem nosaltres i on comença la IA?

Fins a quin punt la IA s’assembla a la intel·ligència hu­mana? És realment capaç d’aprendre? I si ho és, com ho fa? És creativa? És sostenible? Sabem que pot emma­gatzemar moltes més dades que el nostre cervell, i pro­cessar-les molt més de pressa: és per això que coneix el futur millor que nosaltres? Pot prendre decisions sense la participació humana? I si és així, tenim res a témer?

L’exposició «Intel·ligència artificial» s’endinsa en un recorregut que aborda els primers somnis de la intel·li­gència artificial, analitzant com el desenvolupament de la IA ha estat influenciat per molts factors diferents, tant pel que fa a aspectes antropològics de civilitzaci­ons antigues com per l’impuls de l’ésser humà cap a l’experimentació científica.

Els humans sempre han estat fascinats per la idea de crear éssers vius artificials fets a la seva imatge i semblança, amb poders especials, ja sigui mitjançant la màgia, la ciència, la religió o la ficció. Aquestes repre­sentacions han estat expressades de manera diferent per les civilitzacions al llarg del temps. En donar vida als éssers que no en tenen, els humans han explorat el seu lloc al món, de vegades sentint-se poderosos, i d’altres, temorosos d’un món que no poden controlar. Les tradici­ons religioses del judaisme i el sintoisme, les ciències de l’alquímia àrab i les primeres matemàtiques, i les filosofi­es gòtiques continuen influint en la nostra percepció de la tecnologia actual.

El desig d’utilitzar la tecnologia per recrear el fun­cionament del cervell va agafar impuls durant els segles XIX i XX, amb la convicció que el pensament racional es podia formular en un nombre finit de regles. Durant la dècada de 1940 l’ambició de desxifrar el cervell es va veure superada per la idea d’imitar-ne el funcionament. Inspirats pel comportament de les neurones, els científics van desenvolupar la primera xarxa neuronal artificial, una tecnolo­gia capaç d’ensenyar-se a si mateixa i sorprendre amb la seva aparent creativitat i la seva capacitat de veure, sentir i moure’s. L’exposició mostra l’evolució de la computació des de les primeres màquines de càlcul fins a l’explosió de dades en el tombant del segle XXI, quan neix l’aprenentatge automàtic i el que coneixem com a deep learning (o aprenentatge profund).

Així mateix, l’exposició analitza com la IA ens en­volta modelant les nostres vides en l’espai públic i privat, a través dels mitjans de comunicació i els productes que comprem. Mentre podem ser conscients d’algunes de les manifestacions de la IA, d’altres estan fora de la nostra vista, entrellaçades en sistemes globals tan com­plexos que són impossibles d’entendre completament. Aquesta creixent proximitat de la IA planteja qüestions ètiques. Com afectarà la IA a la privacitat, la llibertat i la veritat? Aquesta secció ens apropa a la IA, emfatitzant el seu funcionament més ocult, que ens revela un futur sovint apassionant i a la vegada inquietant.

Finalment, l’exposició obre una porta a la recerca i la transversalitat de les aplicacions de la intel·ligència artificial, i a la fusió amb altres disciplines científiques i artístiques. Cap àmbit de la vida en queda al marge. Un clar exemple n’és l’A-Life, una àrea de recerca que treballa amb un conjunt molt més ampli de processos naturals, incloent-hi la biologia humana i animal, i la ci­ència ambiental. En aquest escenari, comença a canviar la nostra idea d’allò que és «natural»: la vida orgànica no es fixa en néixer. A mesura que es creen noves parts del cos, nous entorns vitals i nous éssers, queda més clar que el nostre món està en canvi permanent.

La IA ajuda a definir el nostre futur, pot portar-nos cap a noves formes de vida, algunes que reconeixem i d’altres que no. Això és alhora descoratjador i alliberador. Ens convida a considerar un món on la nostra intel·li­gència no és l’única. Un món on les possibilitats de la intel·ligència són més que humanes.

Exposició original comissariada i organitzada pel Barbican Centre. La City of London Corporation és la propietària, fundadora i principal patrocinadora del Barbican Centre. Coproduïda per Forum Groningen, Països Baixos. Aquesta versió de l'exposició ha estat adaptada en col·laboració amb el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) i el Barcelona Supercomputing Center (BSC).

 

Comissari local: Lluís Nacenta

Assessor científic: Jordi Torres

Comissàries convidades del Barbican Centre: Suzanne Livingston i Maholo Uchida

Centre de Cultura Contemporània de Barcelona

Dirección:
C Montalegre, 5
:
Ciutat Vella
Barrio:
el Raval
Ciudad:
Barcelona
Dónde
Centre de Cultura Contemporània de Barcelona
Cuándo
De 18/10/2023 a 17/03/2024

También puede interesarte...

En Barcelona, si te aburres...¡es porque quieres!

Descubre todas las actividades que la ciudad te ofrece

Barcelona dispone de mucho que descubrir durante todo el año