“Sucede cada día”

Traductor de Google:

De todos los pesos que cargan las piedras, el de la metáfora es el más pesado. Fundacionales en la construcción y decoración de nuestra humanidad, las hemos cortado para cazar y sobrevivir; las hemos agrupado para construir muros que separan y techos que unen; las hemos entronizado y coleccionado, dándoles formas y leyendas que las han hecho hablar. Hemos erigido con ellas un mundo de alegorías: imagen del trotamundos, es el canto rodado de la canción; la losa de Sísifo que cargamos, eternamente incansables, o la que nos hace tropezar y caer, una y otra vez, siempre la misma, siempre diferente.

Para cuestionar este peso de la metáfora que carga a las piedras, Jordi Mitjà las hace volar. Y lo hace ampliando la paradoja, dilatando la distancia entre contrarios para desplegar todos los matices y las tensiones que hay en medio. Destapar las contradicciones supone dejar en suspense cualquier significado, mostrar la maravillosa precariedad sobre la que baila nuestro imaginario.

El artista interrumpe el mensaje para que nos fijemos en la materia y la forma, para introducir interrogantes sobre nuestra relación con el entorno, desde una simple piedra hasta el desprendimiento de imágenes que nos hablan, cada día, desde todas partes.

Horarios


Informació reobertura 9 de juny
Les visites aes faran de forma lliure i individual, a través d´un recorregut degudament indicat a l´entrada.

L´aforament màxim permès a cada sala serà de 16 persones i s´anul·len les visites guiades del cap de setmana

Queden inhabilitades dues obres en vídeo (Artificial i Traduçoes do original) que es podran veure a la pàgina web del Centre d´Art.


Sinopsi
De tots els pesos que carreguen les pedres, el de la metàfora és el més feixuc. Fundacionals en la construcció i decoració de la nostra humanitat, les hem tallat per caçar i sobreviure; les hem agrupat per fer murs que separen i sostres que uneixen; les hem entronitzat i col·leccionat, donant-los formes i llegendes que les han fet parlar.

Hem erigit amb elles un món d´al·legories: imatge del rodamon, és el còdol de la cançó; la llosa de Sísif que carreguem, eternament incansables; o la que ens fa ensopegar i caure, una vegada i una altra, sempre la mateixa, sempre diferent. Però hi ha pedres anònimes i pedres amb nom. Hi ha pedres marginals, com tu, pedra petita, protagonista humil d´algun poema, que de cop dones veu a les grans revolucions: de la fona a les llambordes, és la victòria contra Goliat. També hi ha les pedres precioses i les escollides, com la pedra de Rosetta, la Pedra Negra de la Kaba i les taules dels Deu Manaments –pedres que mouen masses... I masses de pedra que no se sap com han arribat fins on són: del menhir a l´obelisc, dels conjunts megàlits als rocs tel·lúrics, l´apropiació d´aquestes pedres ens ha servit per donar sentit a una data o un fet inexplicable.

El cas més paradigmàtic és el de les pedres fonamentals. La primera que es posa en la construcció d´un edifici ho té tot: anonimat, singularitat i superstició; passat i futur en una sola pedra. Com a auguri de fortalesa, aquest acte d´enterrar per projectar és una tradició que ha saltat de l´esfera religiosa a la civil, i ha substituït així la consagració de bisbes per la foto amb polítics. Hem anat d´una pedra a una altra, d´una imatge a una altra, seguint la passera de la paràbola humanista, però del símbol al fetitxe és la literalitat de la il·lusió la que ha quedat sepultada.

Per qüestionar aquest pes de la metàfora que afeixuguen les pedres, Jordi Mitjà les fa volar. I ho fa ampliant la paradoxa, dilatant la distància entre contraris per desplegar tots els matisos i les tensions de l´entremig. Destapar les contradiccions suposa deixar en suspens qualsevol significat, mostrar la precarietat meravellosa sobre la qual balla el nostre imaginari. L´artista interromp el missatge perquè ens fixem en la matèria i la forma, per introduir interrogants sobre la nostra relació amb l´entorn, des d´una simple pedra fins a l´esllavissada d´imatges que ens parlen, cada dia, des de tot arreu.

Fabra i Coats Centre d'Art Contemporani

Dirección:
C Sant Adrià, 20
:
Sant Andreu
Barrio:
Sant Andreu
Código postal:
08030
Población:
Barcelona
Dónde
Fabra i Coats Centre d'Art Contemporani
Cuándo
Del 09/06/2020 al 11/10/2020.

También puede interesarte...

En Barcelona, si te aburres...¡es porque quieres!

Descubre todas las actividades que la ciudad te ofrece

Barcelona dispone de mucho que descubrir durante todo el año