
Ópera. La mítica producción de Núria Espert que inauguró el Liceu después del incendio de 1994.
Con una partitura brillante y sin precedentes, en Turandot Puccini retrata a la princesa sin alma, fría e implacable, en oposición al hombre decidido a ganarla cueste lo que cueste.
El Liceu recupera la producción que abría el teatro después del incendio de 1994. Firmada por Núria Espert, la ópera se sitúa en la ciudad imperial de Pekín, donde la princesa Turandot protege su virginidad bajo un juramento: solo podrá casarse con aquel hombre de sangre real que resuelva tres enigmas que ella misma dictará. Quien fracase morirá. Es el régimen y la tiranía de una mujer incapaz de amar, que se niega a convertirse en humana, que prefiere ser una institución y que impone un estado de vigilancia en el que los hombres son sacrificados.
Una escenografía monumental, evocadora y orientalista, y un entorno sumamente rígido y opresivo, lleno de belleza y equilibrio formal, amplifican la épica de la historia.
Puccini murió mientras escribía la obra y fue su ayudante, Franco Alfano, quien la completó. Pero en el año 1994, la actriz y directora Núria Espert cambió el final por uno más dramático, pero quizás más coherente. Ahora, la misma directora de escena y la responsable de la reposición actual, su nieta, Bárbara Lluch, han revisado la puesta en escena, final incluido.
Horarios
Días | Horas | Preus | Observaciones | |
---|---|---|---|---|
26 novembre |
a les 17.00 h |
Entrada general de: 11 a 301 € |
Informació sobre abonaments i descomptes a la web i taquilles del teatre
Durada aproximada: 2h 40min | |
28 novembre,
29 novembre, 30 novembre, 4 desembre, 5 desembre, 11 desembre, 13 desembre, 14 desembre i 15 desembre |
a les 19.30 h | |||
2 desembre,
9 desembre i 16 desembre |
a les 19.00 h | |||
3 desembre |
a les 18.00 h |
Otros
- Se celebra en:
- Gran Teatre del Liceu.
Malgrat la crueltat de la seva trama, Turandot s’ha guanyat un lloc preeminent en el cànon del repertori universal i també en els cors dels públics de tot el món. Amb una partitura brillant i sense precedents, Puccini retrata la princesa sense ànima, freda i implacable en oposició a l’home decidit a guanyar-la costi el que costi.
El Liceu recupera la producció que obria de nou el teatre després del catastròfic incendi del 1994. Signada per Núria Espert, l’òpera se situa a la ciutat imperial de Pequín, on la princesa Turandot protegeix la seva virginitat sota un jurament: només es podrà casar amb aquell home de sang reial que resolgui tres enigmes que ella mateixa dictarà. Qui fracassi morirà. El règim i la tirania d’una dona incapaç d’estimar, que es nega a convertir-se en humana, que prefereix ser una institució i que imposa un estat de vigilància en el qual els homes són sacrificats.
Una escenografia monumental, evocadora i orientalista, i un entorn summament rígid i opressiu, ple de bellesa i equilibri formal, amplifiquen l’èpica de la història.
Puccini no va poder acabar el tercer acte de la partitura, moria l’any 1924 a Brussel·les abans de poder enllestir el duet final, i va ser el seu ajudant, Franco Alfano, qui va completar-la. La primera representació de l’obra al Teatro alla Scala de Milà el 1926 va ser una mena de rèquiem per a Puccini. Arturo Toscanini va dirigir l’obra fins a les últimes notes deixades per Puccini i després va baixar la batuta tot dient: “Aquí acaba l’obra del mestre. Després d’això, va morir”.
El final d’Alfano es va convertir en la norma en els teatres d’òpera de tot el món, però és precisament en aquesta indefinició dramatúrgica on Espert posa el seu segell: un desenllaç basat en la sumptuositat i en els rituals de la cort xinesa on Turandot, després de reconèixer que l’amor la domina i l’afebleix, prefereix suïcidar-se abans que lliurar-se a l’estranger. Massa esquerdes irreversibles dins del seu cor al costat d’un príncep amb set d’heroi que somia mentre exclama “Vincerò”.
Malgrat la crueltat de la seva trama, Turandot s’ha guanyat un lloc preeminent en el cànon del repertori universal i també en els cors dels públics de tot el món. Amb una partitura brillant i sense precedents, Puccini retrata la princesa sense ànima, freda i implacable en oposició a l’home decidit a guanyar-la costi el que costi.
El Liceu recupera la producció que obria de nou el teatre després del catastròfic incendi del 1994. Signada per Núria Espert, l’òpera se situa a la ciutat imperial de Pequín, on la princesa Turandot protegeix la seva virginitat sota un jurament: només es podrà casar amb aquell home de sang reial que resolgui tres enigmes que ella mateixa dictarà. Qui fracassi morirà. El règim i la tirania d’una dona incapaç d’estimar, que es nega a convertir-se en humana, que prefereix ser una institució i que imposa un estat de vigilància en el qual els homes són sacrificats.
Una escenografia monumental, evocadora i orientalista, i un entorn summament rígid i opressiu, ple de bellesa i equilibri formal, amplifiquen l’èpica de la història.
Puccini no va poder acabar el tercer acte de la partitura, moria l’any 1924 a Brussel·les abans de poder enllestir el duet final, i va ser el seu ajudant, Franco Alfano, qui va completar-la. La primera representació de l’obra al Teatro alla Scala de Milà el 1926 va ser una mena de rèquiem per a Puccini. Arturo Toscanini va dirigir l’obra fins a les últimes notes deixades per Puccini i després va baixar la batuta tot dient: “Aquí acaba l’obra del mestre. Després d’això, va morir”.
El final d’Alfano es va convertir en la norma en els teatres d’òpera de tot el món, però és precisament en aquesta indefinició dramatúrgica on Espert posa el seu segell: un desenllaç basat en la sumptuositat i en els rituals de la cort xinesa on Turandot, després de reconèixer que l’amor la domina i l’afebleix, prefereix suïcidar-se abans que lliurar-se a l’estranger. Massa esquerdes irreversibles dins del seu cor al costat d’un príncep amb set d’heroi que somia mentre exclama “Vincerò”.
Fitxa artística
Direcció d'escena
Núria Espert
Reposició
Bárbara Lluch
Escenografia
Ezio Frigerio (†)
Coreografia
Marco Berriel
Vestuari
Franca Squarciapino
Il·luminació
Vinicio Cheli
Producció
Gran Teatre del Liceu i Asociación Bilbaína de Amigos de la Ópera (ABAO)
Gran Teatre del Liceu
- Dirección:
- C la Rambla, 51*59
- :
- Ciutat Vella
- Barrio:
- el Raval
- Ciudad:
- Barcelona
- Cuándo
De 26/11/2023 a 16/12/2023
Web
- Web venda d'entrades:
- http://www.liceubarcelona.cat
También puede interesarte...
-
De Cajón! Festival de Flamenco de Barcelona 2023
Dónde:
- Diferents espais de la ciutat
Cuándo:
- Del 03/11/2023 al 22/12/2023
-
Bruce Springsteen and the E Street Band
Dónde:
- Estadi Olímpic de Montjuïc Lluís Companys
Cuándo:
- Del 20/06/2024 al 22/06/2024
-
Navidad en el Puerto
Dónde:
- Moll de la Fusta
Cuándo:
- Del 05/12/2023 al 07/01/2024
-
‘The producers’
Dónde:
- Teatre Tívoli
Cuándo:
- Del 15/09/2023 al 04/02/2024
-
Víctor Manuel - 75 Aniversario
Dónde:
- Gran Teatre del Liceu
Cuándo:
- 07/12/2023
-
JP Cooper
Dónde:
- Sala Apolo - La 2
Cuándo:
- 09/12/2023
-
Festival de Valses y Danzas
Dónde:
- Palau de la Música Catalana
Cuándo:
- 16/12/2023
-
'The World of Hans Zimmer. A New Dimension'
Dónde:
- Palau Sant Jordi
Cuándo:
- 24/04/2024
-
El universo de J. A. Bayona
Dónde:
- Gran Teatre del Liceu
Cuándo:
- 08/12/2023
-
Friday Blues
Dónde:
- Museu Europeu d'Art Modern
Cuándo:
- Del 04/08/2023 al 29/12/2023
-
La historia interminable. El musical
Dónde:
- Teatre Apolo
Cuándo:
- Del 22/11/2023 al 07/04/2024
-
Homenaje a Morricone y Rota
Dónde:
- Palau de la Música Catalana
Cuándo:
- Del 17/12/2023 al 07/01/2024
-
Soundit
Dónde:
- A la Monumental, al Parc del Fòrum i al Parc de la Berredida
Cuándo:
- Del 21/10/2023 al 16/12/2023
-
Vespres de Nadal
Dónde:
- Poble Espanyol de Barcelona
Cuándo:
- Del 02/12/2023 al 28/12/2023
-
Alejandro Sanz
Dónde:
- Palau Sant Jordi
Cuándo:
- 09/12/2023
-
Concierto de Navidad, con la Banda Municipal de Barcelona (BMB)
Dónde:
- L'Auditori de Barcelona - Sala 1 Pau Casals
Cuándo:
- 17/12/2023