Agenda Barcelona

Entrava llum per les esquerdes proposa un recorregut per les múltiples formes de creació col·lectiva que han emergit a través del vídeo des dels anys setanta fins a l'actualitat. L'eix central el constitueix l'experiència de Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari, un col·lectiu actiu a Catalunya durant la Transició que va entendre el vídeo no només com un mitjà tècnic, sinó també com una eina política i social capaç de generar processos d'autoorganització, apoderament veïnal i contrainformació.

A partir d'aquest nucli històric, la mostra es desplega en diferents zones temàtiques que entrellacen arxius, pràctiques i estratègies d'altres col·lectius nacionals i internacionals, tant històrics com contemporanis. Lluny d'una genealogia lineal, es planteja una constel·lació d'experiències que desdibuixen els límits entre art i activisme, document i ficció, estètica i ètica. 

La creació col·lectiva, tal com es proposa, no és simplement una manera de fer en grup, sinó una pràctica que qüestiona les nocions hegemòniques d'autoria, propietat intel·lectual, genialitat individual i linealitat narrativa.  

Quan es posen en joc l'escolta, la negociació i la posada en comú, aquestes experiències conviden a repensar les formes de producció cultural i a imaginar altres maneres de relacionar-se amb les imatges, els cossos i els territoris. Entrava llum per les esquerdes al·ludeix a aquesta lluminositat tènue però insistent que emergeix als marges. La llum de la pantalla, vehicle de narració, de presència i de denúncia, esdevé aquí símbol de les pràctiques que van posar el focus allà on ningú no mirava, que van fer visible l'ocult, que van entendre altres formes de dir i de ser.  

En aquest context, la informació no es presenta com un producte tancat, sinó com un procés en moviment en què informar no és només emetre dades, sinó vehicular experiències, obrir preguntes, compartir sabers i construir relacions. Aquesta va ser una de les claus del treball de Vídeo-Nou / Servei de Vídeo Comunitari: posar el mitjà al servei de les comunitats, generar circuits d'anada i tornada entre qui grava, qui parla i qui mira. Així, el vídeo es converteix en una eina de mediació, d'escolta activa i de construcció col·lectiva del relat.