Exposició 'Ubú pintor. Alfred Jarry i les arts'

Horaris

Altres

Se celebra a:
Museu Picasso.

La primera representació d’ Ubu Roi, d’Alfred Jarry, el 1898, va ser un escàndol. Tractava d’un personatge desmesurat i cruelment còmic que més endavant esdevindria un mite: “Rei de Polònia, és a dir, de cap lloc”, tirà “henorme” amb la cobdícia, un golafre infame i el seu “merdra”, que deixa anar amb les 6 lletres des de la primera rèplica. Gràcies a aquest personatge, Jarry va conèixer la fama de ben jovenet fins a convertir-se en una mena de celebritat. Adoptava, ens les circumstàncies més imprevistes, el paper d’Ubú amb el seu accent, les seves extravagàncies, les seves formes, etc. Aquest mateix any va redactar Gestes et pinions du Dr. Faustroll, pataphysicien, obra que no apareixeria publicada fins al 1911. En ella, Jarry definia la ‘Patafísica com a “la ciència que s’afegeix a la metafísica, bé sigui en si mateixa, bé sigui fora de si mateixa, i s’estén més enllà d’aquesta, tan lluny com aquesta es troba de la física [...] La patafísica és la ciència de les solucions imaginàries que atribueix simbòlicament als lineaments les propietats dels objectes descrits per la seva virtualitat”. Quan el 1907, Jarry va morir a l’hospital de la Charité amb trenta-quatre anys, va deixar una densa obra literària. Tot i que amb prou feines va escriure sobre pintura, Jarry n’era un apassionat, fins i tot va fer les seves pròpies obres en aquest àmbit – cosa que no va deixar de cridar l’atenció de Guillaume Apollinaire.

De Jarry es coneixen, a més dels gravats de fusta amb què va il·lustrar les seves publicacions, nombrosos dibuixos i algunes pintures a l’oli. Entre els artistes que van interessar-s’hi fins al punt de convertir-se en amics hi havia Henri Rousseau, Paul Gauguin o Charles Filiger. També va mantenir amistat amb els artistes Edouard Vuillard i Pierre Bonnard, així com amb Félix Vallotton que van il·lustrar algunes de les seves obres. Després de la desaparició de Jarry va ser un altre grup artístic que li van prendre el relleu, com Jean Puy i Georges Rouault, que van il·lustrar diversos llibres d’Ambroise Vollard sobre Ubú.

Els surrealistes van mantenir una relació profunda i ambiciosa amb el personatge d’Ubú i li van assignar un lloc privilegiat a la seva iconografia. El 1923, Max Ernst va pintar Ubú Emperador transformat en una mena d’alt forn construït amb maons. Tres anys més tard, Marcel Duchamp va realitzar Anemic Cinema al costat de Man Ray i Yves Allégret. El 1937, el grup surrealista al complet es va mobilitzar amb motiu de la primera representació d’ Ubú encadenat, dirigit per Sylvain Itkine, amb decorats de Max Ernst. El fulletó publicat en aquella ocasió reunia dibuixos d’Yves Tanguy, Joan Miró, René Magritte, Man Ray o Pablo Picasso. D’aquest últim no se n’ha de desestimar l’admiració que professava per Jarry, del qual posseïa el manuscrit d’ Ubú banyut, text que, segons certs testimonis, se sabia de memòria gairebé completament i que va exercir un paper fonamental en la gènesi de la seva pròpia obra Le désir attrapé pour la queue, que va escriure el 1941.

En els anys posteriors a la Segona Guerra Mundial cal subratllar la importància de la creació del Col·legi de Patafísica, que va tenir un paper fonamental en l’estudi i la difusió de l’obra de Jarry. El col·legi es presentava com una “societat d’investigacions erudites i inútils”. Entre els seus membres destaquen els pintors Marcel Duchamp, Man Ray, Joan Miró, Max Ernst, Jean Dubuffet, Asger Jorn, el cineasta René Clair, el matemàtic François Le Lionnais, l’explorador Paul-Emile Victor i els poetes i dramaturgs Jacques Prévert, Raymond Queneau, Boris Vian, Michel Leiris, Georges Pérec i Jean Ferry. De fet, va ser al llarg del segle xx que nombrosos artistes van emprar Ubú en les seves obres.

L’exposició Ubú pintor sobre Alfred Jarry que presentem reunirà no només les obres d’Alfred Jarry recollides en diferents materials com llibres, revistes, obra gràfica i dibuix sinó que també posarà sobre la taula la transcendència del seu llegat, que és manté fins a l’actualitat. En aquest sentit, reunirà l’obra del dramaturg francès i la dels artistes del seu cercle més immediat com Pierre Bonnard, Paul Gauguin, Henri Toulouse- Lautrec, Charles Filiger i els Nabís. Inclourà un apartat destacat que versarà sobre l’impacte del dramaturg en la generació surrealista: André Breton, Antonin Artaud, Pablo Picasso, Joan Miró, Max Ernst, Victor Brauner i Dora Maar. Un altre moment important en aquest context i que tindrà un espai destacat se centrarà en la creació del Col·legi de la Patafísica (Collège de Pataphysique) amb artistes com Jean Dubuffet, Enrico Baj o Asger Jorn. L’exposició tindrà un capítol dedicat a artistes contemporanis com Robert Wilson o William Kentridge que exploren la vigència de les temàtiques que Jarry va tractar en la seva obra amb personatges despòtics, corruptes i totalitaris.

L’exposició, que ocuparà les dues plantes del Palau Finestres del Museu Picasso de Barcelona, pretén mostrar l’abast de Jarry d’una manera completa i extensa, pel que reunirà préstecs procedents de col·leccions tant públiques com privades d’Europa i dels Estats Units.

Un darrer aspecte i no menys important que tractarà l’exposició és la recepció de l’obra a Catalunya. Ubú rei es va representar per primera vegada el 1964, a porta tancada, en el marc de l’Escola d’Art dramàtic Adrià Gual. Pilar Aymerich la va dirigir, en va fer la traducció amateur i també un reportatge de 36 fotografies, algunes de les quals es van publicar a la crònica de Joan Segarra a La Vanguardia. Notable és també Mormi el Merma espectacle que parteix i explora la personalitat teatral d’Ubú concebut per la companyia La Claca i Joan Miró. El 7 de juny del 1978, Mori el Merma s’estrenà al Gran Teatre del Liceu de Barcelona. El 30 de gener de 1981, el Teatre Lliure llança l’estrena d’ Operació Ubú, la segona gran adaptació a Catalunya de l’obra de Jarry després de Mori el Merma. Es tracta d’una producció del Teatre Lliure amb Albert Boadella com a escenògraf convidat, la majoria dels intèrprets que formen part de la companyia permanent del Lliure, els Joglars. Els papers del pare i de la mare Ubú són interpretats respectivament per Joaquim Cardona i Anna Lizaran, mentre que Fabià Puigserver assegura l’escenografia i s’encarrega dels vestits i de la realització de les màscares, rebent nombrosos elogis.

El projecte s’acompanya d’una publicació que actua com a catàleg de l’exposició en quatre idiomes, amb l’objectiu de contribuir al coneixement de la figura d’Alfred Jarry i la seva obra. Aquesta publicació aspira a convertir-se en un catàleg de referència, mostrant les peces que seran presents a l’exposició i una extensa documentació sobre el tema. En ser un tema bastant inèdit en el nostre context, s’espera que tingui una influència i rellevància significativa a nivell internacional.

La programació pública vol posar l’accent en l’actualitat del pensament de Jarry. En aliança amb el Departament d’Educació es planteja un projecte territorial amb els instituts que imparteixen en Batxillerat d’Arts escèniques; amb l’Institut del teatre de Barcelona, una revisió o fins i tot alguna recreació de les mítiques representacions d’Ubú amb titelles; a més de converses i conferències sobre l’actualitat d’Ubú i de l’abús de poder en els sistemes totalitaris.

Comissari: Emmanuel Guigon

Museu Picasso

Adreça:
Carrer de Montcada, 15 - 23
:
Ciutat Vella
Barri:
Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera
Població:
Barcelona
On
Museu Picasso
Quan
Des de 27/11/2025 al 06/04/2026

També et pot interessar...

A Barcelona si t’avorreixes...és perquè vols!

Descobreix totes les activitats que la ciutat t’ofereix

Barcelona té molt per descobrir durant tot l’any