Agenda Barcelona

«Tot el que tenim és el relat», afirmava Ursula K. Le Guin a través d'un dels seus personatges a la novel·la  The Telling. Lluny de la idea de la història com un constructe immutable, definitiu i inequívoc que es repetiria fins a l'infinit —tot i que a vegades es pretengui així—, el relat inscriu allò relatat en una transformació afectivopolítica en què passat, present i futur es juguen al mateix temps de manera constant. Quines són les nostres històries? On queda la història quan no es narra o quan és ideològicament invisibilitzada o suprimida? En quin sistema-món ens tanca allò relatat o, al contrari, a quins mons ens obre? Aquestes preguntes són implícites i s'actualitzen en tota operació de relatar, alhora que transformen els relats adquirits. 

Els projectes de l'artista Paloma Polo estan travessats per aquestes preguntes i per un compromís contemporani fonamental amb el que es defineix com la Història en una confrontació constant i innegociable amb ella. A partir de llargs processos d'investigació, l'artista s'acosta a esdeveniments històrics molt precisos, a relats que han estat part dels fonaments hegemònics colonopatriarcals de la nostra història, i a d'altres que s'han descartat o silenciat. 

L'exposició s'organitza a través de quatre constel·lacions que articulen treballs produïts des de l'any 2010 fins a l'actualitat. La primera,  El barro de la revolución, ens situa directament en el context filipí, en formes de vida i sabers ancestrals que mobilitzen lluites d'emancipació i transformació social. El segon nucli,  The Path of Totality, aborda les lògiques colonials subjacents en les expedicions científiques d'occident i es presenta com a matricial de qüestionaments i metodologies que l'artista desenvolupa. La tercera constel·lació,  Dulcinea, es concentra en dues històries de militància, lluita i compromís polític en el context franquista i de l'anomenada Transició a Espanya. Finalment, el quart nucli,  Se jeter au fond du lac pour conserver sa vie (1), constitueix un nou camp investigador per a l'artista, que, intervenint en les genealogies feministes, examina les maneres en què el pensament indígena, en particular la Confederació Haudenosaunee, hauria influenciat les idees feministes que es van forjar entorn de la revolució francesa. 

Aquestes constel·lacions construeixen un entramat complex i delicat en què es fan palpables les relacions entre contextos històrics específics i marcs estructurals transversals d'organització sociopolítica i ideològica. Les propostes presents, però, no apunten en cap cas a qüestionar de manera binària la història dominant heretada, sinó a intervenir-hi, en ella i en les eines amb què es construeix, fet que implica mobilitzar les estructures socials i polítiques que la sostenen. Aquesta exposició de Paloma Polo proposa retornar la mirada i endinsar-nos en la tasca política de narrar. 

(1) Aquesta frase s'ha agafat d'una citació de Kandiaronk, pensador polític i cap del poble nadiu americà wendat. L'artista l'ha recuperat del llibre  Dialogues, ou Entretiens entre un Sauvage et le baron de Lahontan (1704).