Agenda Barcelona

Expaña 365 és un treball d'Isaías Griñolo (Bonares, Huelva, 1963) que s'inscriu a historia_contemporánea, fris poètic i documental iniciat el 2011 a l'empara dels processos de dissidència civil en països d'arreu del món i que construeix relats "amb el malestar dels cossos com a modernes danses de la mort del neoliberalisme", en paraules del mateix artista.

L'exposició parteix de la idea de diari com a acumulació i contenidor de memòria. S'articula en quatre intervencions: la primera, titulada Fandango (caballo) (2025), és un collage que barreja, entre altres, exaltacions esportives i bèl·liques de la hispanitat, el dictador Francisco Franco i el líder de Vox, Santiago Abascal, a cavall, així com documents que recullen els actes vandàlics perpetrats contra establiments musulmans a El Ejido (2000) i Torre Pacheco (2025), tot això dins la silueta del cavall ferit que apareix al Guernica (1937).

La segona intervenció, Sopla (Dios es fascista) (2025), és un altre collage que utilitza com a imatge principal un fotoepigrama de Bertolt Brecht inclòs al seu llibre ABC de la guerra (1955). Tot i que no se n'especifica l'autoria ni el mitjà on es va publicar, la imatge que utilitza Brecht i que recull Griñolo és obra del fotògraf Kautela, i il·lustra la missa oficiada pel general franquista Juan Yagüe a la plaça de Catalunya el 27 de gener de 1939, l'endemà que «els nacionals» aconseguissin el control de Barcelona.

Al costat de la pàgina de l'ABC de la guerra, es mostra un dibuix d'Isaías Griñolo que utilitza la reproducció de l'aiguafort de Goya titulat Sopla, inclòs en la sèrie Caprichos (1797-1799). També apareix un vídeo que presenta l'informatiu del NODO sobre l'anomenat retorn del Crist de Lepant a la catedral de Barcelona el 16 de juliol de 1939 al costat d'un reportatge de La Vanguardia del 3 de maig de 2023 sobre la restauració d'aquesta escultura, en què es poden llegir titulars tan racistes com "El Sant Crist de Lepant deixa de ser negre. El que cobria la pell clara de la figura era, en realitat, brutícia", o manifestacions absolutament reaccionàries com les del degà de la catedral de Barcelona, Santiago Bueno, que declara: "És que aquell negre era porqueria". Paradoxalment, resulta que les dues escultures religioses més venerades a Catalunya, el Crist de Lepant i la Verge de Montserrat, coneguda popularment com "la Moreneta", eren negres. 

Després de Ya tienen asiento (2025), una petita instal·lació que reuneix discos de flamenc, revistes i llibres d'època, es mostren dues peces audiovisuals, 1.500 kilos (2023-2025) i Cuaderno de trabajo n.º 11. Siete días (2025), aquesta última inèdita. Ambdós treballs són exemples paradigmàtics de la producció fílmica de Griñolo, que beu de fonts tan diverses com les pel·lícules experimentals d'Antony Balch, William S. Burroughs i Brion Gysin fetes amb la tècnica del cut-up durant els anys seixanta, els programes per a televisió d'Alexander Kluge o els documentals subjectius de Chris Marker.

Els títols de crèdits són essencials, no només perquè indiquen la procedència de cada fragment audiovisual i solen anar acompanyats de cants subversius, sinó també perquè constitueixen una mena d'epíleg, gairebé una peça independent -com passa en certes pel·lícules de Jean-Luc Godard- dins de la narració fílmica.