Agenda Barcelona

Si a l'inici de la residència fotogràfica de Can Basté el projecte girava entorn de la pregunta de com construir un refugi, al llarg dels sis mesos aquest mateix plantejament va anar derivant cap a una altra pregunta: on trobar-ho.

On trobar un refugi explora la intimitat, la vulnerabilitat i les subjectivitats marikas en diàleg amb les ecologies queer, a través d'una tècnica fotogràfica del segle XIX. Les fotografies es van realitzar sobre plaques de vidre emulsionades artesanalment amb gelatina de plata, que posteriorment van ser positivades i transformades en orotons.

L'or, tradicionalment associat al sagrat, el preciós i l'icònic, permet construir a través dels orotons un imaginari neoclàssic en el qual els subjectes queer ocupen un lloc central.

El mateix procés fotoquímic estableix una relació física i material amb la imatge. El vidre, fràgil i vulnerable, es converteix en una metàfora des de la qual abordar la fragilitat de la masculinitat hegemònica, com també d'algunes de les cuerpas i les identitats que durant molt de temps han estat relegades als marges de la representació.

Enfront dels ideals de masculinitat associats a la força, la duresa i l'autosuficiència, el projecte proposa altres maneres d'estar en el món basades en la vulnerabilitat, la interdependència i la connexió amb la naturalesa.

En ressonància amb les ecologies queer i amb la raó poètica de María Zambrano, la naturalesa deixa d'entendre's com un paisatge per a convertir-se en un territori de pertinença: un lloc on lxs subjectxs fotografiadxs troben la possibilitat d'habitar i habitar-se.

Els retrats construïts des de l'escolta i la complicitat, procurant que la representació sigui també un espai de trobada, una forma de refugi. On trobar un refugi neix en aquesta cerca: de la possibilitat de reconèixer aquells moments en els quals, per un instant, trobem un lloc on habitar i en el qual habitar-nos a nosaltrxs mateixxs.

Aquest projecte ha estat desenvolupat durant la residència fotogràfica de Can Basté.