Agenda Barcelona

Comissariat: Mercè Comas Lamarca i Laia Martí Enrich, del Servei d'Accés, Informació i Obtenció de Documents (SAIOD) de la Biblioteca de Catalunya

El Congrés de Cultura Catalana (CCC) 1975-1977 va ser una gran mobilització cívica que va reivindicar la cultura catalana des de molts àmbits. Va començar ara fa 50 anys en un moment de canvi polític, quan s'entreveia la fi del franquisme. Els precedents d'aquesta iniciativa els trobem entre 1961 i 1964, quan es va convocar, clandestinament, un congrés que ja preveia analitzar la cultura catalana en un sentit ampli. Es van idear diverses ponències i algunes es van arribar a crear, però va quedar més en l'intent que en la realització.  

El congrés de 1975-1977 no es va centrar només en el Principat, sinó que va englobar el conjunt dels Països Catalans: el País Valencià, les Illes Balears i la Catalunya Nord, entre d'altres, van participar-hi activament amb actes, conferències, reunions, i tota mena d'activitats. A més, també hi va ser present la cultura catalana produïda més enllà d'aquests límits geogràfics.  

El pilar bàsic i fonamental del Congrés, a partir del qual es va desenvolupar la resta, va ser la llengua, que va esdevenir l'eix central de tots els temes que s'hi van tractar i el denominador comú per a totes les àrees: la ciència, les humanitats (literatura, art, història, teatre), l'economia, el dret, l'educació, la sanitat, les ciències ambientals, l'agricultura, els aspectes socials, la política, la religió, etc. D'aquesta manera, en matèria lingüística, el CCC va identificar quatre grans àmbits d'actuació:

• La normalització lingüística: amb l'objectiu de superar la situació de diglòssia del català. 
• La coordinació territorial: amb la reivindicació de llengua comuna i de totes les seves varietats al conjunt dels Països Catalans. 
• L'oficialitat: no és la primera demanda en aquest sentit, però en va ser un altaveu en un moment de "transició". 
• L'establiment d'una varietat estàndard: va ser una qüestió molt debatuda, però amb la premissa que la varietat estàndard d'una llengua no s'arriba a fixar mai del tot, perquè està en evolució constant. 

El CCC, doncs, va suposar una reivindicació de la catalanitat i l'establiment de les bases per, una vegada acabat el franquisme, impulsar la recuperació de la llengua i iniciar la normalització lingüística en tots els àmbits de la societat: el restabliment de la catalanitat.