Agenda Barcelona

El bucle de compulsió és una estratègia comunament utilitzada en el disseny de videojocs per instaurar patrons de comportament addictius en els usuaris. Aquests bucles estan dissenyats per produir un conjunt de recompenses neuroquímiques, com l'alliberament de dopamina, l'hormona de la felicitat.

Llançada l'any 2012, Candy Crush és una de les apps de jocs més popular de la història. Amb més de 3.600 milions de descàrregues i uns retorns econòmics estratosfèrics, Candy Crush no només s'ha convertit en una part fonamental dels paisatges de transició contemporanis, des de vagons de metro a sales d'espera, sinó que és un agent actiu de la seva formació: la disciplina del cos a través de patrons repetitius del moviment dels dits, la inclinació de la columna o l'orientació forçada de la mirada, combinada amb microdosis de dopamina, crea coreografies inadvertidament col·lectives que omplen tota mena d'espais urbans on la pausa hauria de ser imperativa. 

Lluny de ser un paisatge anecdòtic, aquest esforç col·lectiu s'ha convertit en un camp d'assimilació de lògiques neoliberals i militars increïblement efectiu, el qual xoca frontalment amb l'estètica de cascades infinites de caramels brillants proposada per Candy Crush. És justament en aquesta dissonància cognitiva on es despleguen les lògiques extractivistes del complex militar-industrial: mentre milions d'usuaris resolen puzles en forma de llaminadures, grans corporacions tecnològiques, moltes de les quals subscriuen contractes directes amb la indústria de defensa, s'apropien de dades d'usuari, com ara la localització, per nodrir les seves xarxes de capital i intel·ligència. En aquest escenari, no és difícil entendre com internet s'ha convertit en la font d'intel·ligència militar més gran del món a través de cossos connectats a dispositius digitals.

Aquesta exposició qüestiona justament aquesta escletxa: la col·lisió entre els cossos, el que és mundà, la tecnologia, el capital i el complex militar-industrial global. Un entramat on es juga, també, l'erosió de significat i d' agència humana. En última instància, Boom Crash Candy Crush reflexiona sobre el significat de ser humà en l'era de la disciplina dopamínica i el militarisme digital.

Artistes:

Hito Steyerl, Shona Illingworth, May Murad, Jessica Ekomane, Heba Y. Amin, Noura Tafeche, !Mediengruppe Bitnik, Mar Medina + Roc Jiménez de Cisneros + Joana Moll, Mario Santamaría, Aram Bartholl, Faith Holland, aaajiao, Conrad Weise + Kjell Wistoffm, ¥€$Si Perse, César Escudero + Martin Nadal, Sarah Ciston, Asia Bazdyrieva, Ben Grosser i laSADCUM.

Curadoria:

Joana Moll i Enric Puig Punyet.